El bloc de Joan Ballana

Més públic de l´habitual al ple d´ahir. L´efecte padró encara cuejava. Lluny, però, de la mediatització èpica del ple passat. Tots els grups, excepte PxC, no volien grenya “padronera”. L´única novetat del ple d´ahir era l´estrena de la nova reportera d´EL9TV i un home misteriós que ensenyava un tros de paper als regidors que se li acostaven. El nou servei de lloguer de bicicletes “vicing” (amb “v” de vic i no  “b” de bicicleta o barcelona) impulsat per Mercè Vidal (qui repetirà de regidora) va ser el punt llaminer de l´ordre del dia. Ja a mocions, a Tornafoch se´l va veure molt més còmode que en el Ple anterior i apel·lant a la responsabilitat de tots per debatre el tema de la immigració va retirar la moció sobre el padró. Anglada, en canvi, va aprofitar per fer el discurs que en el ple anterior el marcatge impecable de l´equip de govern en el seu terreny de joc no li ho va permetre. En clau de futur, però, cap dels 3 partits de govern, haurà perdut bugades en aquesta maquinada i sí en poden perdre, en canvi, en el debat de l´avantprojecte de llei de l´organització territorial. Obro un parèntesi. En aquest tema, cal que tots (és a dir tots els grups polítics de Vic i comarca) ens posem les piles per tal d´unificar un discurs força capaç d´atorgar a Vic i comarca el pes polític que es mereix. Del contrari, Manresa veu en les hostilitats internes de Vic i comarca, una via d´aigua per fer-nos naufragar. I en el debat de la capitalitat, Vic pot haver comès molts errors i haver exercit un mal lideratge però que ningú s´equivoqui,  l´adversari no és Vic, sinó Manresa, a qui no li endevino una voluntat manifesta de treballar en xarxa. A més de les delegacions territorials que ja tenim, i de les que estan en cartera, tenim la joia de la corona, la UVIC, que hem d´erigir com a baluard comú i única referència de l´àmbit geogràfic (inventat) que pretèn ser la Catalunya Central. Nosaltres també som capital de fet i com a tal hem d´exercir-la. Tanco el parèntesi. Es van fer alguns precs i preguntes més i el ple va acabar. Però em vaig quedar amb un dubte..qui era el misteriós home del tros de paper??

Aquest dimecres a les 11:30 hi ha ple a l´Ajuntament de Vic. Aquest cop la sala del plenari tornarà a la normalitat i la  mediatització del passat ple ja serà història. Amb tot, encara cuejarà el debat del padró ja que ICV-EUiA i PxC hi presenten mocions relacionades. Podeu llegir l´ordre del dia i l´acta del ple de desembre (no la de la polèmica del padró que s´aprovarà en el ple de demà). I com sempre podreu seguir el Ple per twitter i qik.

Amb l´amic i exalcalde Codina sempre hem compartit que la ciutat de Vic cal entendre-la però sobretot estimar-la. Doncs Josep Maria Font (President ERC Vic) i Joan López (Candidat ERC Alcaldia 2011) l´entenen i l´estimen. I a més, són honestos. Són els valors més preuats del trencaclosques polític d´avui en dia. Com el pagès que enfonsa la rella per solcar la terra i fer excel·lent llaurada, ells han empeltat ciutat i partit per fer créixer de nou el projecte d´Esquerra a Vic. En l´assamblea del divendres on van ser escollits s´hi va sembrar la llavor. I vindrà bona collita. Personalment, ho compartim gairebé tot i no en va ens hi hem il·lusionat junts.  Ha estat gràcies a l´esforç de tots els militants, històrics i jerkis inclosos, a la generositat de Gràcia Ferrer, al sacrifici personal del President sortint, Raül Escobar, a qui li agraeixo públicament el gest humil de deixar pas, així com a la bona predisposició i sintonia de l´executiva comarcal i del diputat Freixanet amb el nou president, candidat i executiva entrant, que ha estat possible construir de nou un projecte que vol i pot ser vigatà, d´esquerres, republicà i independentista. Arromanguem-nos plegats i anem per feina!

PS: Joan López emocionat minuts després de ser elegit cap de llista.

Malgrat els rius de tinta vessats sobre Vic, i bo i reconeixent que la precipitació, improvisació i manca de planificació i diàleg entre els diferents agents implicats ha estat un llast i un error, la boira continua abrigant una ciutat pionera en polítiques d´acollida i en la que els propis nouvinguts, lluny de càmeres i flaixos, reconeixen sense pal·liatius la bona feina feta socialment. Però de tot plegat n´hauríem d´extreure una conclusió: la forta bipolarització i mediatització del debat del padró (amb papers o sense) ha impedit parlar de matisos. No hi hagut terme mig. Ara, però, i un cop garbejat l´afer i rectificat l´error, espero que els matisos apareguin i que el debat sigui més serè i menys poruc. I hauriem de tenir temps i ganes per a fer-ho. No hauria de ser tant difícil convergir-hi plegats. Deixant de banda els extrems, que s´autoalimenten sempre, caldria cercar el camí del mig, tal i com ho avançava en algun dels comentaris propis  dels posts anteriors sobre tot aquest afer. Ho resumeix bé, la mesura 23 (pàg.52) del pacte nacional per la immigració: “Cal garantir que les persones accedeixin a l’empadronament si compleixen els requisits que marca la Llei de bases de règim local i si la seva voluntat explícita és residir en el municipi; cal donar, també, resposta a la situació de les persones sense domicili fix.” I d´aquest enunciat (sobretot del subratllat), uns i altres, se n´han apartat. És evident, doncs, que tothom n´haurà calculat els costos d´oportunitat. El camí del mig, però, és clar: cal empadronar tothom que compleixi els requisits de la llei de bases de règim local (16.2), o el que és el mateix, empadronar tothom que acrediti la identitat amb un passaport en vigor.

En Pep de  ”Can Serrallonga“, l´equivalent a la taverna La Terra de Vic, però de Salt, amb el suport dels patrons de l´eclèctica Baronia de Sas, encunyen des de fa 2 anys, els Premis Serrallonga (Premi Trabuc i Premi Tricorni, que premien la cara i la creu del treball per la causa). Dissabte m´hi van convidar i la Sala Mirona de Salt va quedar petita (gràcies macus!). Només d´entrar, però, pregunta obligada: “com teniu el tema els de Vic?”.  A sobre la taula, que ja és molt.. els hi dic. Clico l´ullet i canviem de tema. Sopar a peu dret i directe als Premis. Tot i que el Premi Tricorni Nacional se´l va endur Fèlix “Bitllet” enmig d´una intencionada i eixurdadora xiulada i el Premi Trabuc Nacional en Mikimoto, el minut d´or dels premis el va registrar Joan Laporta quan, per video, i per agrair que se li atorgués el Premi Trabuc d´Or d´enguany va regalar als assistents una cunya 100% política mentre disculpava la seva absència pel Barça-Sevilla. Us deixo íntegre el parlament (inèdit!!!) de Joan Laporta i vosaltres direu…