Sempre diàleg !

Dialogar quan les coses són fàcils i el vent bufa a favor és fàcil, fer-ho quan les coses es torcen és més difícil però a la vegada més necessari. Per això sóc dels que opina que, malgrat l´última atzagueiada injustificable d´ETA a Barajas, cal ser perseverant i tenaç en mantenir oberta la porta al diàleg. Si ens deixem endur pels sentiments i els impulsos obstruirem el pas a l´esperança de viure en pau de manera definitiva. Per tant és precisament ara quan cal més diàleg que mai perquè ningú perdonaria que tenint la possibilitat, encara que remota, d´acabar amb la lacra terrorista, no ho féssim. I és que silenciar el diàleg i enterrar la negociació seria un greu error perquè és la paraula i no l´opressió la que estimula el pacte. I tot pacte comporta dificultats i sacrificis, però fa néixer esperances. Malauradament, la dèria del PP crec que les enterra totes les esperances. I certes decisions judicials de la sala penal de l´Audiència Nacional no ajuden a alimentar-les tampoc. El més greu i intolerable, però, és veure com el fantasma de la pressió partidista i conservadora va quallant a les diferents instàncies judicials. Malgrat això, sempre i més que mai, diàleg!!.