I una porra !

Disculpeu el títol però és que la situació s´ho val. Si a priori CIU sortia amb un avantatge considerable sobre els seus adversaris polítics en els comicis d´aquest maig, les últimes andanades d´aquesta coalició i la mateixa renúncia de l´alcalde han fet reduir aquesta percepció. Almenys sobre el paper. No obstant això, també sóc conscient que els polítics tenim una tendència malaltissa a magnificar aquests episodis interns, que els vivim a flor de pell, a diferència de la majoria de ciutadans que se´n mantenen més al marge, donat el poc crèdit del que gaudeix avui la política i els polítics. El cert és que, com a mínim, la crisi de CIU ha ajudat a oxigenar els altres partits de l´oposició, sobretot alguns grups d´esquerres que havien estat a l´ull de l´huracà durant els últims mesos, i en particular al PSC. I la crisi de la coalició encara no ha tocat sostre i podria precipitar una trencadissa a nivell nacional d´imprevisibles conseqüències. Més malament, impossible! Malgrat tot, ningú dubta que la coalició continuarà sent la llista més votada a Vic, però podrien escolar-se un grapat de vots a l´abstenció, a PxC i a ERC. Improbable serà que vagin al PSC. Així les coses, podriem trobar-nos amb un panorama postelectoral en el que el preu de l´alcaldia fos tan o més car que un dúplex al carrer Verdaguer. Llavors caldria veure quin “banc” ofereix la millor “hipoteca”, encara que fós a un “interès” usurer. I en tot això encara apareixeria un tercer en discòrdia, el Consell Comarcal, que seria un bàlsam desllurigador per estimular reticències.

Però anant al gra (tot destriant la palla), i segons el meu modest entendre, la meva porra personal (segur que equivocada) seria la següent: a PxC no n´hi donaria més de 4, igual que al PSC, ERC mantindria els 4 actuals, ICV consolidaria de tros el que té, i CIU (sigui quin sigui el candidat) no baixaria de 8. D´entrada deixo la CUP a fora, tot i que en tinc dubtes i podrien tenir un lloc al consistori. El PP, si es presenta, pot jugar un paper residual. En qualsevol cas un escenari bastant obert, però que pot ajudar a matisar fracassos. Si els partits nacionals donen llibertat d´aliances, a Vic les sinèrgies personals es tindran en compte per configurar equips de govern i el Consel Comarcal pot ser la torna d´algun dels pactes. Amb aquests hipotètics resultats, malgrat que ERC, PSC i ICV sumarien junts 1 regidor més que CIU, al tripartit li caldria molta cuina, i caldria estimular, i molt, les sinèrgies personals de les que parlava, doncs l´opció de CIU + ERC no és gens descartable, al contrari, es diu que per molts és desitjable. I també caldrà veure l´opció d´Anglada si es dibuixa un tripartit, no fós cas que hi hagués, en l´últim moment i per sorpresa, una cessió de vot d´investidura i no precisament a favor del tripartit. Per tant, un tripartit dèbil (sense majoria absoluta) és del tot improbable, doncs la inestabilitat seria demolidora.
Res, que aviat sortirem de dubtes. Ara que la campanya ja és a tocar, tots a parlar i pocs a escoltar. No obstant això sempre he pensat que si bé és políticament correcte esbossar les línees mestres dels programes electorals i dibuixar els eixos de campanya, és electoralment poc rendible dedicar-hi molts d´esforços. És l´estela de la feina feta, l´empatia del candidat quan interactua amb els ciutadans, i la seva capacitat de generar i transmetre il·lusió i estima a la ciutat, el que fa creible el discurs electoral de tot candidat. I és que el poble és savi. Sort a tots !
NOTA: deixa la teva porra a “comentaris”.