Si us agrada descobrir llocs insòlits i poc freqüentats d´aquest país, el desconegut castell de Requesens, pot ser una bona alternativa per aquest pont de l´1 de maig. Ens situem a la comarca de l´Alt Empordà, i en concret a la serralada de l´Albera, al petit poble de Cantallops. Al poble hi podreu accedir fàcilment per la carretera nacional II que us porta a la Jonquera, i just a l´última rotonda abans d´arribar-hi, ja trobareu un indicador de Cantallops que us farà girar a la dreta. Aquesta carretera comarcal estreta us portarà sense pèrdua al petit poble de Cantallops, des del qual un indicador us menarà, per una pista forestal de 6 km, a les immediacions del castell. El camí està en bon estat i es pot fer amb un turisme sense problemes. Us recomano deixar el cotxe a la vora del camí després d´haver recorregut uns 4 km aproximadament, i just quan a la vostra dreta ja s´albiri majestuós el castell, tot i que encara a molta distància. Aparqueu el cotxe a la cuneta i feu a peu (1 hora i mitja) i pel mig del bosc el camí que primer descendeix i després voreja el riu que us portarà fins al pont que el travessa, i que a l´esquerra us conduirà cap al veïnat de Requesens (30 minuts a peu). Si d´aquí seguiu i teniu ganes de caminar podreu arribar fins el Puig Neulós, el pic més alt de la serralada de l´Albera. En canvi, si des del pont tombeu a la dreta arribareu amb menys de 10 minuts a l´entrada del castell de Requesens. Un peculiar castell medieval documentat ja el 1050, i un dels més grans de la seva època, però que curiosament mai fou escenari de grans guerres. Malgrat que ha sofert múltiples modificacions i algunes amputacions, i tot i estar en l´actualitat bastant deteriorat, degut als estralls que li causaren els militars sense escrúpols que van allotjar-s´hi durant la guerra civil, continua conservant el seu encant misteriós, sobretot a la zona de les galeries d´accés (algunes secretes) a les diferents estances del castell. Porteu un lot, us anirà bé.
El castell el trobareu obert durant els caps de setmana, dissabtes i diumenges, d´11 matí a 8 tarda, i l´entrada no us costarà més de 2€ (entrada simbòlica de manteniment). Ningú us acompanyarà i tampoc no hi trobareu guies, només un senyor just al cobert de l´entrada us entregarà un full amb un planell del castell (il·legible) i a partir d´aquí vosaltres mateixos us fareu la ruta. La curiosa visita val molt la pena i la vista des d´una de les parts més altes del castell no té desperdici. Un detall a contemplar són algunes de les reixes que protegeixen les finestres, obrades en forja i molt ben treballades.
Un cop acabada la visita podeu fer un bon recés tot fent-vos passar la gana a la Cantina del veïnat de Requesens, on amb una mica de sort podreu degustar un molt bon civet. La cantina us la trobareu al costat de l´església. Amb la panxa plena podreu desfer altra vegada el camí. Si us decidiu, que us vagi molt bé!
Vaig anar diumenge al castell de Requesens, la veritat es que val molt la pena, tant pel castell en si, com pels boscos que l’evolten…en sortir teniem gana, i ens varem arribar a la Cantina, hai de dir, que ens van tractar molt bé, no teniem taula encarregada, però la mestressa ens va buscar un lloc. En quan a preu, tenen 3 menus de 15(butifarra), 20(xai) i el més car de 30 (amb entrecot o filet)…tot amb patates fregides i les racions són exageradament compler-tes…, veies la gent que en deixava la meitat… ah el preu no iclou begudes, però si postres i cafè…jo el recomana.
Maco el recorregut, especialment ara, en plena tardor els boscos de l´Albera estan espectaculars, i el castell molt interessant … només reiterar els comentaris sobre el ‘restaurant’ la cantina, caríssim i recomanar paciència a qui vulgui menjar-hi, finalment no ens hi em quedat veient el percal
Felicitats pel blog
El “castell” està molt xulo, però lo de la cantina es un robo, es caríssim. Un simple menú (amanida, carn i postre) costa 30 euros sense beguda. Patètic, mai més hi tornarem, es un abús.
Joan.
Nosotros hemos estado hoy en el Castillo, y en sus alrededores. Todo ha sido perfecto, un grandísimo castillo donde no sabías por donde ir, y que acababas perdiéndote. Como nota fea, antes de ir al castillo nos pasamos por la famosa “Cantina”, en la cual nos recibieron 5 perros que se nos tiraron encima y nos dejaron un poco sucios (es normal, son perros y al ver a alguien se alegran), y al acercarnos a la cantina, con un tono mal sonante, la señora del lugar nos ha dicho textualmente “ahora no os pienso hacer nada para comer, si quereis, venir a la una”. Además no le hemos sacado ni una sonrisa en 3 minutos, cuando pienso que tendría que haber sido amable o por lo menos, disculparse por lo de los perros… De verdad, nada recomendable.
No se si hablamos del mismo castillo. Mi recuerdo es tetrico. Hace 50 años un grupo de soldados que haciamos la obligada mili en Barcelona, nos mandaron para construir una pista militar que debia llegar hasta la frontera.Disponiendo de las últimas técnicas(pico y pala)y vestidos con un sombrero y pantalón corto, sucios, cansados y con hambre ciertamente dabamos pena.La visión mas exacta de lo expuesto fué la pelicula El puente sobre el rio Kuay. Por ello jamas volvere al lugar que se nos trato como a delincuentes por los militares de la época.
Yo no se si sera el mismo castillo que hace 50 años un grupo de soldados que haciamos la obligada mili en Barcelona, nos mandaron al castillo de Recasens y utilizando la “ultima técnica” pico y pala,estuvimos haciendo volar parte de montañas para crear una pista militar que debia llegar hasta la frontera. Toda nuestra vestimenta constaba de un sombrero y pantalón corto, sucios cansados y hambrientos, ciertamente dábamos pena.La visión que mejor puede explicar nuestra realidad la vimos en la pelicula El puente sobre el rio Kuay. Este es el triste recuerdo que temgo de Recasens
ya hace 12 o 13 años que estuve alli fue un dia increible el cxastillo es muy grande y mola perderse por alli os lo recomiendo a todos yo voy a volver
La família Pou ja va fer la ruta. No ens vam perdre i va ser una jornada fantàstica. Tenies raó, el castell val molt la pena i tot i que fa una mica de por (no hi havia ningú més) no ens esperàvem trobar aquella fortalesa al bell mig d´aquelles muntanyes. El camí a peu també és molt bonic, tot i que és bastant llarg i dura més del que dius en el blog, però tot molt bé. Esperarem noves rutes.
La família Pou diumenge seguirem la teva ruta. Gràcies. Esperem no perdre´ns.