Per copsar el pols de la ciutat res millor que trepitjar carrer, i és ara en campanya electoral quan el carrer esdevé l´autèntica cuina dels resultats, ja sigui en bars, botigues, supermercats, videoclubs, mercats o perruqueries, freqüentar els llocs on la majoria de la gent la fa “petar” és un bon termòmetre per mesurar la nota que la gent posarà als polítics el proper 27 de maig. Abans, però, podrem fer bullir l´olla amb l´enquesta que aquest divendres publicarà el setmanari el 9 nou i de la que, en cercles polítics, se n´han fet tot tipus d´especulacions, totes elles intencionades i segurament cap de certa. Però els nervis són a flor de pell i encara que pels ciutadans serà una campanya més, el cert és que per tots els candidats serà una campanya d´infart, doncs tots s´hi juguen molt. És lògic doncs que els nervis juguin males passades. No obstant això, a jutjar pel desplegament material i propagandístic, el PSC guanya per golejada. Si d´això es tracta, Burgaya ja és alcalde. A peu de carrer, però, la gent sembla moure´s per altres latituds, molt distants de les que es mouen la majoria de polítics. Sense anar més lluny, en conversa d´aquest passat dimarts al mercat, dos matrimonis avançats d´edat, gesticulaven tot dient-se: “aquest l´anglada un cop entri a l´olla no el deixaran pas cridar tant, ja veurà quin pà hi donen al govern”. I l´altra sentenciava: “aquesta és la democràcia de l´Ajuntament!”. A la tarda i a l´altre extrem de la ciutat, a un bar del barri del remei, d´ambient poc convergent, sento d´esquitllada que engalten aquesta: “aquí el único que los lleva donde hay que llevarlos es el cabron del anglada, que es el único que se ha pateado toda la ciudad, todos los otros a vivir del cuento”. Amb afirmacions com aquestes, els programes i els actes de campanya serveixen de ben poca cosa. I és que, sincerament, quants són els que es llegeixen els programes electorals dels partits? És més, si tinguéssim la paciència de comparar-los ens sorprendríem de les coincidències…