Hi arribo i el primer que faig és asseure´m en aquest balcó. Des d´aquí dalt diviso mig país als meus peus. Gairebé són 360º que em permeten contemplar 14 comarques del nostre país, 3 de les quals a la catalunya nord. És una talaia privilegiada pels que ens agrada contemplar el país. Si el vent us ho regala, podreu veure a ull nu des del Canigó fins al Montseny, des del Pedraforca a les muntanyes de Montserrat, des del Cap de Creus a la platja de Pals, o de l´estany de Banyoles fins als cingles del Far, o des del Coll de Manrella (per allà on s´exilià la majoria de catalans republicans durant la guerra, vegeu post anterior) fins Banyuls i Cotlliure.
Us parlo del Mont, al terme municipal d´Albanyà, dins l´espai natural de l´Alta Garrotxa, on s´hi aixecà fa més de 600 anys el Santuari de la Mare de Déu del Mont, catapultat per mossèn Cinto Verdaguer l´any 1884 quan en una de les seves estades hi acabà els ultims fragments del seu poema líric Canigó, muntanya que visualitzava des de la seva petita estança, que encara avui es conserva, i on s´hi pot veure, restaurat, el llit d´Olot de fusta policromada en el que dormia el gran poeta. A l´hostatgeria, no hi trobareu cap luxe, però hi podreu dormir-hi plàcidament, amb tranquilitat i sense presses, i també podreu degustar, encara que no us hi quedeu a dormir, la cuina tradicional de la mà de la Teresa, la cuinera que amb 70 anys a l´esquena, fa un dels arrossos més caldosos de la comarca, l´arròs del Mont amb ceps, tot un regal pel paladà. I el degustareu tot gaudint d´una vista impresionant des del menjador de l´hostatgeria.
Per anar-hi us cal arribar a Besalú i d´allà dirigir-vos a Beuda i a partir d´aquí una carretera serpentejada i molt estreta (només hi passa un cotxe) però bucòlica i singular us guiarà fins al cim. També podeu pujar-hi a peu, tot i que us caldrà tenir bones cames i suar bastant. Pocs quilòmetres abans d´arribar a dalt, no us perdreu les runes de la que fou l´abadia benedictina de Sant Llorenç de Sous, un exemple del romànic de la primera meitat del s.XI. Entrar-hi sempre guarda alguna sorpresa…
El Mont és un bon lloc per estimular la reflexió i agafar aire. És un dels llocs que més m´omple d´aquest país, i un dels que sempre n´he guardat bons records. Allà dalt sempre s´hi aprèn. Aquest cop, hi devia una visita. Hi havia de fer una cosa. I ara, ja li he feta.