Ahir divendres entravem a Albania. Una hora de cua a la frontera serveixen per acabar pagant una taxa sospitosa de 50 euros, 10 per persona. Demanar el rebut es demanar la lluna. Contents d’ajudar a aixecar un dels paisos mes pobres d’Europa, continuem la marxa, vorejant el llac d’ Skoder, per la carretera que ens regala un paisatge auster i sec fins a l’extenuacio. Cap dels rius o torrents que travessem porta aigua. Cada dos per tres, albanesos peculiars amb el carro i el burro feinejen llenya o deixalles. A banda i banda de carretera els antics bunquers de defensa del dictador comunista Hoxha modelen el paisatge. N’ hi ha molts, alguns reconvertits en magatzems de deixalles i d´altres en monuments a l´art del grafit. Sorpresos per la gran quantitat de gasolineres abandonades que es troben per la carretera, arribem a Skoder, una de les ciutats grans d’Albania, flanquejada pel seu llac. La via principal bull de gent. La pols es exagerada. Pero parades a banda i banda del carrer dibuixen una ciutat viva, malgrat la invasio ciclica de pobles opresors. De tornada, i sense repetir cami, la frontera ens depara una altra sorpresa. El guardia ens ve a dir que tot i haver pagat la taxa d’entrada, 3 euros mes de sortida no ens faran anar malament. Pagar i callar. Avui, a Kosovo.