No oblidem !

Les Balcances 2007 han estat un tast de més de 2000 quilòmetres resseguint les repúbliques iugoslaves de Montenegro, Sèrbia, Bòsnia i Croàcia, el protectorat de l´ONU; Kosovo, i el segon país més pobre d´Europa, Albània. Ja us avanço d´entrada la meva conclusió general i una petició personal: la conclusió és que només l´instint de supervivència de tots els seus habitants (sense distinció de colors ni sentiments) ha fet aixecar de nou el bastió de l´esperança dins d´aquest pou d´història trista en l´Europa de les estrelles; i la petició és que entre tots plegats no hauriem d´oblidar mai el que va passar als Balcans.

Resseguir els seus pobles i carreteres, sobretot les secundàries, i tafanejar-ne (històricament parlant) cada racó, et curteix i t´omple de debò. Et fa més ric personalment. I jo que sóc curiós de mena, i que tinc molt per apendre, no n´he desaprofitat l´ocasió. Això m´ha portat a viure algunes situacions límit, que el temps magnificarà, i que formaran part per sempre de l´anecdotari del viatge. Us diré que personalment he intentat encaixar mans amb tothom amb qui he pogut. Sempre n´he hagut d´avançar la mà primer, però mai ha estat rebutjada, al contrari. I tot i que també m´ha costat algun ensurt, m´ha fet sentir més proper a aquella gent. El cert és que tots els companys hem suat la samarreta, i gairebé cada dia. No hem deixat temps ni espai per al descans. Ho hem aprofitat al màxim. Per això l´anecdotari és llarg i intens, i els records es multipliquen. Com els que ara em venen al cap, i que tal com em surten us els dic: m´han sorprès les carreteres estretes (camins?) per les que hem “fet passar” la furgona llogada, i les suors patides pels vèrtics viscuts pels escenaris trepitjats; els “peatges-multes” pagats a les diferents policies per ser viatgers-turistes (hem estat millors viatgers que simples turistes, potser perquè això últim no ho hem volgut ser); les minifaldes de les montenegrines que segades arran mostraven glamuroses les seves estilitzades cames (!!!); els pallers de pessebre immaculats;un indesxifrable llenguatge serbicroat amb el que ens hem hagut d´entendre; la molta gent a peu pel costat de la carretera; el regal al paladà de la seva cuina (amb les famoses plietjavica), senzilla però de gran qualitat; l´oneig de les seves banderes, orgulloses i flanquejades arreu; els seus adelantaments suïcides per totes les carreteres; el misteri de les mesquites o de les esglésies sèrbies ortodoxes; els Sants Jordis (també patró dels serbis) de les mateixes esglésies; el nostre pacte de “kotors”; els peculiars carrers plens d´antenes i els molts carros i burros d´Albània;els passos fronterers (amb policies amb cares de pocs amics però amb cintura pel calé); alguns ponts transitables de fusta vella; les abundants parades de fruita a peu de carretera; les escasses papereres instal·lades; les poques platges acondicionades; la retenció de 15 minuts a la comissaria de la policia de Kosovo (no de l´ONU, com deia el9nou); l´ascens incendiari al castell de Kotor (on amb en jordi vam elocubrar sobre el possible orígen catar del seu nom); les extremes temperatures per sobre dels 40 graus; o el meu peculiar retrobament amb la vella caixeta Zebra després de 18 anys (ja us en faré el post!); o a l´aeroport de Sarajevo quan ens van comunicar, oficialment, els cromos del 9 nou (un 3 de 4! salut i humor, sempre!); i un llarg etcètera impossible de detallar.
Tots aquests records, viscuts amb intensitat, i compartits amb uns bons companys de viatge, que a més són molt bons amics, són els que em fan reservar a l´agenda una tercera visita als Balcans, allà on, tot sigui dit de passada, fa més de mil anys nasqué l´embrió d´un dels moviments herètics més important i pel que sempre m´he sentit atret, el catarisme, que afavorit pels mercaders que anaven i venien d´Orient, s´estén poc a poc per Europa i arrela amb molta força a la nostra anhelada Occitània. Per últim, us deixo algun dels videos que he fet i que us he promès en algun dels posts, i que si bé no són de gran qualitat (són gravats amb càmara digital) estan fets pensant amb tots els que em llegiu i per mostrar-vos un bocí de mon que cal no oblidar mai.

VIDEO 1. MOSTAR I EL SEU PONT (BÒSNIA).
Personalment, un dels moments més entrenyables del viatge, ja que contemplava el pont que feia més de 5 anys havia vist enrunat i substituït per un pont militar. Tot un símbol de la reconciliació nacional de Bòsnia. Mostar, avui, és un llibre obert a la reflexió del mon, i un reclam turístic de primer ordre explotat per necessitat. Val molt la pena. Aquí en veureu el pont i el seu empedrat carrer principal.

VIDEO 2. PARC NACIONAL DE DURMITOR (MONTENEGRO), gravat en moviment serpentejant la carretera.
En ell la naturalesa hi ha configurat el segon canyó més llarg del món, el del Tara, després del de Colorado (eua). Vam atrevir-nos a endinsar la furgona per una de les carreteres que el travessa, però vam defallir en l´intent quan ja gairebé al cim, vam quedar embarrancats a més de 2300 metres d´alçada. Però el paisatge contemplat ja no l´esborra la pols del camí. En veureu un fragment, camí de Zabljak, quan encara la carretera era transitable.

VIDEO 3. ESGLÉSIA DEL MONESTIR ORTODOX DE MILESEVA (SÈRBIA), gravat “en silenci i amb la càmara penjada per no aixecar sospites”.
Contemplereu el ric interior farcit de frescos originals d´aquesta església ortodoxa del monestir serbi Mileseva, situat a pocs quilòmetres del poble de Prijepolje, a Sèrbia. Els moviments de la càmara són fruit de la gravació “en silenci”. Si pareu l´orella escoltareu fins i tot l´oració cantada.

VIDEO 4. BAHIA DE KOTOR DES DEL SEU CASTELL (MONTENEGRO).
La bahia de Kotor és una llengua d´aigua que entra del mar per amagar-se en un recés de somni. Esguardada pel seu castell la ciutat antiga de Kotor és un dels llocs de la costa montenegrina amb més turisme, i on les montenegrines fan gala de les seves perfectes i llargues cames. La calma de la mar contrasta amb el brogit sorneguer que es respira pels estrets i vells carrers kotorians. A la nit, la silueta il·luminada de les contorsionades muralles del castell són un bon exemple del que es cou a l´interior…Aquí us en deixo una panoràmica diurna des del cim del castell.