100 dies a alta mar
Publicat el 08 octubre 2007 per Joan Ballana
Un compromís adquirit amb antel·lació em va impedir assistir a la conferència dels 100 dies de govern a la ciutat de Vic. No obstant això, he pogut seguir a través d´osona.com els discursos dels caps de grup i el de l´alcalde en particular. Però tot i així, sense haver-ne copsat el pols a peu de sala, aquest post no pot ser concret ni complert. Però dels discursos escoltats, la majoria sense sorpreses, no puc més que fer-ne una lectura agraïda i positiva, no tan pel què s´hi diu, que també, sinó pel què s´hi intueix. D´un n´hi intueixo el decàleg del “modus operandi”, de l´altre la responsabilitat per necessitat, d´una altra la practicitat per vocació i de l´últim la constatació d´una realitat. Però tots denoten, sobretot el discurs de l´alcalde, un gran interès en despertar confiança i en generar il·lusió en el nou projecte de ciutat. Per aconseguir-ho s´emparen en la difusió mediàtica de tot el què es fa, en llimar diferències partidistes i en l´estimulació pragmàtica de la ciutadania. Però continua traspuant, tot i que en menor mesura que al principi, la necessitat de justificar el pacte en pro i interès de la ciutat. En això cal girar full perquè aquest ja és el govern de la nostra ciutat, i és el de tots i no el d´uns quants.
Ambtot el discurs de l´alcalde desgranant la margarita va detallar el full de ruta del govern municipal i va concretar aportacions econòmiques sucoses del govern d´Espanya. Si els intermediaris no el deixen a l´estacada, en això haurà estat ràpid i hàbil, sense marge a especulacions. Si hem de fer cas (que crec que si) als propòsits de l´equip de govern, aquesta legislatura és la de la cohesió i convivència als barris, sobretot el del Remei, un dels que més immigracio registra i menys inversió rebia. És obvi, doncs, que capgirar la tendència vol temps, treball i paciència. A dia d´avui, però, només hi ha hagut un projecte que hagi estat capaç de despertar simpaties i generar satisfacció, el de la bústia del ciutadà, fins avui un dels filons de vot de PxC.
Si aquest ampli equip de govern aconsegueix mantenir la pau interior (cosa difícil) per després trobar l´equilibri entre planificar i executar els grans projectes de futur i potenciar i ampliar els petits projectes de present, pot haver trobat l´opció per serenar els ànims, llevar l´ancla i remar cap a port.
dimecres, 17 de octubre de 2007 a les 12:10
M’ha fet il.lusió veure una foto de les meves penjada al teu blog!!!
Austràlia ens va oferir uns paissatges espectaculars, però vivim a una terra preciosa i no la canviaria per res del mon!!
fins ben aviat
dimecres, 10 de octubre de 2007 a les 19:38
No hi vas ser, així que poc pots opinar. el que diguin els diaris sempre és subjectiu i tu ho saps!! així que deixa’t de romanços i treballa que només fas que viure i viure de??? viatja que és lo teu!!!!
dimecres, 10 de octubre de 2007 a les 17:36
Ja veig que ets internacional.
dimarts, 9 de octubre de 2007 a les 9:17
Tranquilitat que d´aqui 4 anys els ciutadans de Vic tornarem a votar i ja els passarem comptes despres.
dilluns, 8 de octubre de 2007 a les 16:04
vols dir que no la hi veus tu la tibantor, perquè és el que vols veure? preocupa’t de tu i els teus i deixa als altres fer la seva feina
dilluns, 8 de octubre de 2007 a les 14:17
en una conversa en un bar de Vic vaig parar l’orella i la tibantor no es veu, però hi és.
Sembla que van estar a punt de només parlar el Burgaya i el Solà… sembla que l’alcalde va ser qui va tenir la bona vista de fer un gest cap a la resta de socis i de no donar tanta canxa al socialista.
dilluns, 8 de octubre de 2007 a les 11:17
De moment tot està per demostrar!
dilluns, 8 de octubre de 2007 a les 9:35
la conferencia va estara molt be i es va veure bona harmonia entre ells. Jo no vaig veure tibantors. Tambe estic d´acord amb tu amb aixo de la bustia del ciutada.