100 dies a alta mar

Un compromís adquirit amb antel·lació em va impedir assistir a la conferència dels 100 dies de govern a la ciutat de Vic. No obstant això, he pogut seguir a través d´osona.com els discursos dels caps de grup i el de l´alcalde en particular. Però tot i així, sense haver-ne copsat el pols a peu de sala, aquest post no pot ser concret ni complert. Però dels discursos escoltats, la majoria sense sorpreses, no puc més que fer-ne una lectura agraïda i positiva, no tan pel què s´hi diu, que també, sinó pel què s´hi intueix. D´un n´hi intueixo el decàleg del “modus operandi”, de l´altre la responsabilitat per necessitat, d´una altra la practicitat per vocació i de l´últim la constatació d´una realitat. Però tots denoten, sobretot el discurs de l´alcalde, un gran interès en despertar confiança i en generar il·lusió en el nou projecte de ciutat. Per aconseguir-ho s´emparen en la difusió mediàtica de tot el què es fa, en llimar diferències partidistes i en l´estimulació pragmàtica de la ciutadania. Però continua traspuant, tot i que en menor mesura que al principi, la necessitat de justificar el pacte en pro i interès de la ciutat. En això cal girar full perquè aquest ja és el govern de la nostra ciutat, i és el de tots i no el d´uns quants.
Ambtot el discurs de l´alcalde desgranant la margarita va detallar el full de ruta del govern municipal i va concretar aportacions econòmiques sucoses del govern d´Espanya. Si els intermediaris no el deixen a l´estacada, en això haurà estat ràpid i hàbil, sense marge a especulacions. Si hem de fer cas (que crec que si) als propòsits de l´equip de govern, aquesta legislatura és la de la cohesió i convivència als barris, sobretot el del Remei, un dels que més immigracio registra i menys inversió rebia. És obvi, doncs, que capgirar la tendència vol temps, treball i paciència. A dia d´avui, però, només hi ha hagut un projecte que hagi estat capaç de despertar simpaties i generar satisfacció, el de la bústia del ciutadà, fins avui un dels filons de vot de PxC.
Si aquest ampli equip de govern aconsegueix mantenir la pau interior (cosa difícil) per després trobar l´equilibri entre planificar i executar els grans projectes de futur i potenciar i ampliar els petits projectes de present, pot haver trobat l´opció per serenar els ànims, llevar l´ancla i remar cap a port.