20 anys abans del "ja sóc aquí": la història silenciada

Catalunya celebra avui, 23 d´octubre, els 30 anys del “ja sóc aquí” del President Josep Tarradellas. Aquell crit ha marcat per sempre el retorn del President a l´exili. La gent el va fer seu i de la veu somorta d´un poble sense dret a parlar en va néixer una icona, que va significar la recuperació de les nostres llibertats polítiques abolides pel franquisme. Vagi per endavant tot el meu respecte i felicitació pel que va ser el quart President de la Generalitat contemporània o el 125è President de la història del meu país. Dit això, i sense desmerèixer en res aquesta efemèride, en vull fer un contrapunt històric, gairebé de justícia, a favor d´un patriota català, socialista i vigatà, com va ser Manuel Serra i Moret, que fóu víctima durant anys de l´afany de poder partidista del President Tarradellas. Si bé en l´operació política pel retorn de l´exili, cuinada al mil·límetre entre Suárez i Tarradellas, no va haver-hi sorpreses, i tot va fer-se segons el guió previst i pactat a Madrid, si que van haver-n´hi més de 20 anys abans en la polèmica successió del President Tarradellas a l´exili després de la dimissió del President Irla. Aquella història, encara avui tristament silenciada, va fer aflorar la part més fosca de la política de partits d´aleshores.
Resumint, seria això: el covard dictador va afusellar vilment el President de la Generalitat, Lluís Companys. Josep Irla, era president del Parlament en aquells moments (juntament amb Rovira i Virgili, vicepresident primer, i Serra i Moret, vicepresident segon). Segons l´article 44 de l´estatut de règim interior de Catalunya de 1933, Irla esdevenia de forma automàtica el President de la Generalitat de forma interina, i el vicepresident primer del Parlament, passava a ocupar-ne la Presidència (Rovira i Virgili), i el vicepresident segon passava a ser vicepresident primer (Serra Moret). La mort sobtada de Rovira i Virgili, ja president del Parlament, el desembre de l´any 1949, comportava que Serra i Moret, tot i no ser d´ERC, passava a ocupar, aplicant la mateixa norma que feu Irla President de la Generalitat, la Presidència del Parlament. I entre línees s´endevinava que davant la feble salut del President Irla, Serra i Moret podia convertir-se, de morir o dimitir aquell, en el President de la Generalitat.
Josep Tarradellas va inquietar-se davant d´aquella possibilitat, i més després que Serra Moret manifestés la seva voluntat d´ocupar el càrrec de President del Parlament, ni que fos interinament fins que es fés una nova elecció d´entre els diputats. Serra Moret dimitiria del càrrec de ministre de la República espanyola a l´exili a començaments de 1950 (ho era des de 1948), precisament per no escoltar-se les incompatibilitats que el mateix Tarradellas li proferia (ep, Companys també va ser ministre del govern espanyol) i per poder optar sense pal·liatius de cap mena a la Presidència del Parlament. Fins l´any 1951 hi van haver-hi tot tipus de maniobres polítiques, algunes d´elles poc clares i sense escrúpols, però finalment Serra Moret va ostentar la Presidència del Parlament, malgrat que l´oblit féu que el càrrec no el reconegués oficialment ningú. Que trist i que injust. Però Tarradellas no donava el braç a tòrcer i quan el President Irla li comunicava, pels volts de febrer de 1954, que la seva dèbil salut i avançada edat, li impedirien en breu exercir les seves funcions, Tarradellas impacient per si Serra Moret era proclamat President de Catalunya, tregué pit i se les embeinà per donar la campanada. L´abril de 1954 el President Irla nomenava a cop de decret a Josep Tarradellas com a conseller en cap. I un segon decret reblava el clau i preveia que en cas d´existir un buit a la Presidència de la Generalitat, seria el conseller en cap qui n´exerciria les funcions de forma interina fins que un consell presidit pel mateix Tarradellas elegís un nou President. Els dos decrets, de dubtosa legalitat, contravenien la norma estatutària de l´any 1933 que fins aquell moment s´havia utilitzat per regir la successió. Però Serra i Moret no era d´ERC, era de la USC, i aquest era el problema, reconegut fins i tot per algun diputat d´ERC d´aquella època (Martí Rouret). Ho crec moralment censurable i políticament reprovable. Continuem.
Només uns dies separaven la mort de l´esposa de Serra i Moret, Sara Llorens, i la dimissió del President Irla. Amb la dimissió, el decret Irla començava a tenir efectes i Tarradellas exercint les funcions interines de President, creava el consell per tal d´elegir nou president. Fóu llavors quan les crítiques caieren com flocs de pedra des de tot arreu, inclús des de les pròpies files d´ERC. I personalitats rellevants de Catalunya, com Pau Casals, Josep Carner o Josep Pallach, feren costat a Serra i Moret, així com diversos casals catalans a l´exili. A més, diferents informes i dictàmens jurídics van questionar-ne la legalitat. Llavors Serra Moret s´embalantonà i féu des de Perpinyà una proclama al poble de Catalunya i als catalans exiliats, signant-la com a President de la Generalitat. També va demanar als parlamentaris exiliats que es respectes l´estatut de règim interior que fins llavors havia regit. Tarradellas, conseller en cap, va contravenir-lo, però mentrestant, treballava per aconseguir candidats a President. Pau Casals fou un d´ells, però en declinà l´oferiment. A més havia donat suport a Serra Moret. Finalment, però, Tarradellas convencia els diputats de Mèxic a l´exili (en un primer moment no va aconseguir-ho) i aquests acordarien, en sessió del consell convocat a l´efecte l´agost de 1954, que Josep Tarradellas seria el pròxim President. I el van votar. Serra Moret només va obtenir 1 vot enfront dels 24 que va obtenir Tarradellas. Curiosament el vot de Serra Moret era del diputat Puig i Ferrater, d´ERC. Es tancava així una de les etapes polítiques internes més controvertides i menys explicades de la política contemporània. A partir de llavors, van començar els més de 20 anys de Presidència a l´exili. La seva fi, la commemorem avui. I que sigui per molts anys !

PD1: el retrat de Manuel Serra i Moret figura des de l´any 1979 a la galeria de presidents del Parlament de Catalunya, però no se´l menciona per res en l´apartat de l´exili de la web de la Generalitat de Catalunya. Sense comentaris.

PD2: a la foto 1 podeu veure Serra i Moret, primer per la dreta, en la inauguració de les columnes del Temple Romà de Vic l´any 1930, que el seu pare, Josep Serra i Campdelacreu, va descobrir l´any 1882. També podeu veure-hi el canonge Collell (segon per l´esquerra); a la foto 2 podeu veure Macià i Serra Moret; a la foto 3 el primer govern del President Macià, en el que Serra i Tarradellas en formaven part; a la foto 4 Pau Casals conversant amb Serra i Moret.

PD3: aquí us deixo algunes de les moltes cartes del Fons Manuel Serra i Moret que he consultat i que transcric literalment:
Carta de Pau Casals a Manuel Serra i Moret.
Carta de Manuel Serra i Moret a Pau Casals.
Cartes de Josep Pallach a Manuel Serra i Moret.

PD4: gràcies al company Jordi Vilarrodà per escollir fragments de l´ideari de Manuel Serra i Moret en la passada diada nacional de Sant Joan de les Abadesses. Salut.

PD5: i com no, gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir aquest post.