Enmig d´una nova voràgine espanyolista atiada pel PP i poc o gens contrarestada pel PSOE per por a perdre vots en l´eix espanyolista més ranci, avui dilluns commemorem el 67è aniversari de l´afusellament del President Companys al peu del fossar del Castell de Montjuïc. Un aniversari amb un cert regust agre per no poder veure restituïda la dignitat del President al no materialitzar-se en la Llei de la Memòria Històrica, la vella aspiració del poble català d´anul·lar els processos sumaríssims durant la dictadura de Franco, i d´entre ells, el del President Companys. El que hauria de ser un acte de justícia, reconegut i compromès pel govern Zapatero (jo mateix vaig sentir-li a dir a la mateixa vicepresidenta del govern espanyol a l´octubre de 2004 en l´acte institucional al fossar del Castell de Montjuïc en el 64è aniversari de la mort del President, al qual vaig assistir), ha estat ara oblidat i silenciat. I és que els constants equilibris malabaristes del govern Zapatero a Espanya per contentar a tothom, comencen a obrir-li vies d´aigua a Catalunya, i li poden posar en perill un dels dos bastions dels que s´abasteix per continuar governant-la. A Catalunya, fa molt temps que el semàfor està en taronja (aeroport,rodalies,”apagons”,estatut…) i en qualsevol moment es pot posar vermell…