L´abric del Montsant

Abrigada per la serralada eremítica del Montsant, la comarca del Priorat és molt més que una denominació d´orígen en vi i oli. És un insult a la història conéixer només el Priorat de mans de l´excel·lent mandatari del vi, Álvaro Palacios. No fou d´ell de qui aquesta terra n´heretà el nom i el cultiu de la vinya. Si us agrada perdre-us pel país, el Priorat és un bon lloc per fer-ho. Deixant de banda el bonic poble de Siurana, bastió de la frontera islàmica i últim reducte musulmà a Catalunya, del que per ser molt conegut no us en parlaré, aquí us deixo 3 bons indrets (per mi, els millors) per fer-hi una escapada: la Cartoixa de Santa Maria d´Escaladei, el doll de la Foia i l´ermita de Sant Roc.
La Foia: a la Foia en brolla continuament un doll d´aigua molt generós per tractar-se del Priorat. Crec que n´és la seva reserva més important. Resguardada per una gran roca, l´ermita de la Mare de Deu de la Foia, blanca immaculada i amb un curiós porxo de fusta, és un lloc de pelegrinatge dels habitants de les rodalies i un paratge esplèndid per una jornada d´esbarjo.
Sant Roc: la minúscula ermita de Sant Roc és un bon exemple d´ermita troglodita, entaforada sota la bauma de la roca, de més difícil accés que l´anterior però en contrapartida et regala un millor i major recés de pau. A les dues ermites s´hi accedeix amb vehicle per una pista forestal sense masses problemes, tot i que per anar a la Foia la pista està molt millor. Just on els camins per accedir a les dues ermites se separen, hi trobareu un aljub de la guerra civil, recentment restaurat. Per anar a les ermites, cal que us atenceu fins al poble de Cabacés, i just abans d´entrar-hi, veureu a mà dreta una pista que s´enfila (primer tram asfaltada) i un petit indicador us en guiarà el camí. Del poble de Cabacés no us en perdeu el pont medieval de tres ulls sobre el riu Monsant, a 4 km del poble en direcció a la Bisbal de Falset (T-702).
La Cartoixa: fou un pagès que feinejava el tros a la vora d´un pi gegant qui feu adonar a dos dels cavallers del rei Alfons II d´Aragó que en aquell precís indret i a la sombra d´aquell pi havien trobat el lloc idoni per fer aixecar la primera cartoixa de la Península de l´ordre de Sant Bru, i complir així el mandat explícit del seu rei. Era pels volts del segle XII i d´aquell pi tan alt, del que el pagès, en somnis, en pujava al cel per una escala, en va néixer el nom de la Cartoixa d´Escaladei (escala de Déu). I dels pares cartoixans que allí hi feren vida durant més de sis segles, el Priorat n´ha heretat el nom i el cultiu de la vinya. Del Prior de la Cartoixa, en vé el nom de Priorat, i del feineig de les seves extenses terres, n´apareix el cultiu de la vinya. Conèixer la filosofia i el rol de vida de l´ordre dels cartoixans, metòdica, austera i contemplativa, i descobrir-ne els seus secrets més ben guardats a peu de ruïna és una experiència fascinant. Les ruïnes de la Cartoixa es troben a 1 km del poble d´Escaladei.