Obrint camí

Com les ovelles de Leonie Swann, Maragall no ha estat mai una ovella més del gran ramat que segueix el camí. En comptes d´anar pel camí fresat sovint ha caminat pel marge per obrir-ne un de nou. Això li ha comportat esquinçar-se la pell en diverses ocasions, però també tenir-la més curtida que la resta. I sort n´han tingut la resta d´ovelles, d´una que de tant en tant obria camí i en marcava el pas. És més fàcil seguir el camí que obrir-lo. I malgrat les dificultats, Maragall sempre ha obert camí. Ambtot, la seva decepció amb el psc ha estat més de la que transmet. Com també ho és la meva. Però un cop més, Maragall ha fet entendrir tothom amb l´anunci públic de la seva malaltia per dignificar el relleu social d´aquells que la pateixen. Com molts, jo també hi vaig conviure colze a colze amb aquesta malaltia, doncs la meva iaia, la Teresa Castells Masó, en va ser una víctima durant més de 9 anys.
No en va, Maragall ha tornat a dignificar el lloc que ara li toca ocupar, com també ho féu mentre va ser President d´aquest país. Ara ha tornat a imaginar i dibuixar un horitzó pel qual treballar, el de la lluita contra aquesta malaltia. I encara li ha fet un últim favor al psc. Li ha estalviat, amb l´anunci de la malaltia, que els mitjans furguessin de nou en la seva decepció i en la no militància. De nou, ha tornat a obrir camí. Xapó.

PD: Podeu llegir un bon post sobre Pasqual Maragall al bloc del Jordi Casals, clicant aquí.