Girar l´esquena

La manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir d´aquest dissabte a la capital catalana, serà un èxit rotund. L´endevino multitudinària. I crec que és un error que el PSC no la secundi perquè hi ha moments i circumstàncies en que els partidismes haurien d´importar ben poc. Gens, diria. Almenys pel PSC. És per això que calia no girar l´esquena al carrer. I malgrat pensar que l´assistència d´algun dels partits que hi seran, és estratègica i no altruïsta, i que per descomptat que hi ha un rerafons polític, calia ser-hi. És l´única que hi haurà, doncs benvinguda sigui, vingui d´on vingui. Calia situar l´horitzó al carrer, en el sentiment de desànim dels ciutadans i no en l´estratègia dels partits rivals, tan a nivell nacional (CIU) com estatal (PP). Al meu entendre, si la mani és un fracàs, tothom hi perdrà. Però si és un èxit, el PSC també hi perdrà. I una altra cosa, potser UGT i CCOO no hi seran, però la majoria d´afectats pel caos ferroviari són treballadors. Pressions als sindicats per no assistir-hi? Una mani multitudinària posarà en perill la victòria del PSOE a Espanya? O l´esperonarà per tal d´entendre´ns millor? La putada per tots aquells que no hi seran (partits o sindicats) serà que aquest dissabte el carrer s´ompli d´usuaris espontanis que han suat i suen cada dia la samarreta als vagons de Renfe, parlin català o espanyol, siguin d´un o altre partit. Perquè deixant de banda el rerafons polític que cadascú hi vulgui veure, potser pels usuaris és l´única manera de dir PROU, independentment de quin color sigui la bandera. De ser així, ja podrien començar a córrer aquells que els han girat l´esquena…i és que mai cal subestimar el poble, que com el client, sempre té raó.