Perill de Ple

Aquest post és llarg i pesat com va ser-ho el Ple d´ahir dilluns. Qui avisa no és traïdor. Comencem. Arribo a les 12:37 i el Ple de l´Ajuntament de Vic ja ha començat. Les 38 bombetes de llagrimeta que hi ha a la sala del consistori semblen detectar que el ple serà llarg i intenten il·luminar amb fruïció l´esdeveniment. Hi ha nervis. Els 23 punts, les 4 mocions i els gairebé 30 precs i preguntes configuren un ordre del dia que augura poques opcions per a dinar a aquells que a les 4 tornem a la feina. Comença el ple i Xavier Tornafoch intenta demanar la paraula en els punts en els que es dóna compte del seu cessament. L´alcalde li denega i es compromet a donar-li la paraula al final del ple. Tornafoch assenteix. Els 14 regidors de govern gairebé no xerren entre ells, excepte entre l´alcalde i el senyor Solà, que sovint intercanvien paraules. El punt 7 parla d´assumir el compromís polític de desenvolupar el projecte educatiu de la ciutat de Vic. No és el mateix text que va presentar-se en la sessió del Consell de Ciutadania. Per uns, aquell document era un primer esboç i un simple document de treball, per altres el definitiu nou model educatiu per Vic. Però al marge de les versions interessades, és obvi i molt recomanable madurar-lo, treballar-lo i consensuar-lo molt més amb tots els agents implicats. Espero que el compromís aprovat serveixi per això.

Arriba el punt de l´aprovació de suplements de crèdits i de les ordenances fiscals. Detecto que, a diferència del que passava en la legislatura anterior, els regidors de l´oposició ni tampoc els periodistes tenen sobre la taula el dossier-resum de les ordenances fiscals 2008. En desconec el motiu. Però ningú no se´n queixa. De fet, tampoc ningú no se´l llegia. El senyor Jaume Puig, president de la macroàrea econòmica, es desfà en explicacions per justificar tant les virtuds del suplement de crèdit com de la modificació de les ordenances fiscals 2008. PxC es queda sol defensant un vot negatiu a les ordenances i Tornafoch, com la CUP, decideix votar-hi a favor, no sense abans advertir que l´increment d´impostos i taxes per sota de l´augment de l´IPC previst, és una estratègia per no generar nous titulars en les capçaleres dels diaris després de les successives relliscades de l´equip de govern. De cop i volta, potser sense estar previst, Josep Burgaya, president de la comissió d´hisenda, intervé per desgranar un llarg discurs articulat que fa entreveure petites disfuncions entre ell i el senyor Puig, precisament per l´hàbit d´aquest últim d´agafar compromisos in situ (sense ni tan sols despentinar-se) sobre una exempció total de la taxa per les entitats vigatanes que volguéssin disposar d´una carpa en qualsevol dels esdeveniments de masses celebrats a Vic al llarg de l´any. La proposta la defensava la CUP. Burgaya corregint Puig, parla de bonificació substancial, no total, de la taxa.

Acte seguit, Burgaya aprofita l´ocasió i llença un dard enverinat al seu excol·lega de govern, Xavier Tornafoch, per una al·lusió prèvia d´aquest últim al PSC. Tornafoch sent la coisor del dard darrera l´orella. Però aquest no serà l´últim dard que Tornafoch veurà passar. A cop calent, la portaveu d´ERC, Gràcia Ferrer, compara Tornafoch amb Anglada dient-li que a l´ecosocialista se li contagia l´estil Anglada. La patinada de la republicana és més que evident. Tornafoch, que sempre salta a la primera, es mostra indignat i demana la paraula per etzibar a Burgaya i Ferrer un revés que no té retorn. Al meu entendre, mai cal confondre la discrepància política amb el respecte personal. Només faltaria! Burgaya i Ferrer van confondreu-ho.

El punt de la urbanització del Bruguer desperta altra vegada recels bilaterals i Xavier Solà argumenta hàbilment “l´entrega per fascicles” d´aquest projecte que Tornafoch havia denunciat. Cert és, però, que el procés està a la seva fase final i en l´anterior legislatura no havia aixecat mai cap veu discordant. Avui, però, les suspicàcies mútues ja han posat terra de per mig en un projecte que crec interessant.

Arriben les mocions. La moció de la CUP, amb arguments poc consistents, demanant que s´aturi la campanya de sancions a les bicicletes que circulen per la vorera, cau pel seu propi pes i la de la paralització de les obres del teatre-auditori per possible zona de protecció arqueològica serveix, per si bé no aturar les obres, si que obliga a un compromís ferm i públic de l´equip de govern a vetllar per tal que en les zones susceptibles de troballes arqueològiques, la cura sigui major a la que possiblement hauria estat si la moció no s´hagués presentat. Aquest consistori, ni tampoc l´anterior, no ha demostrat mai sensibilitat històrica per la preservació del patrimoni arquitectònic i històric de la nostra ciutat, la qual cosa crec intolerable. [parèntesi: d´aquí a 10 anys, quan les ciutats també necessitaran diferenciar-se de la resta amb referències arqueològiques, ens adonarem que en aquest camp s´han comès errors flagrants]. Les mocions-telèfon de PxC podrien ser ateses per telèfon i la majoria obtindrien resposta positiva (és difícil negar-s´hi). En el ple, tot i que ningú pot qüestionar-li a Anglada la legitimitat per presentar-les (només faltaria!), perden pes i credibilitat, i l´equip de govern busca revolts i giragonses per no votar-les a favor.

Acabades les mocions, precs i preguntes a dojo, serveixen per acabar d´escalfar un ambient molt ennerviosit. Anglada, amb el seu posat fatxenda, fa pujar els colors a Solà i Burgaya quan els interpel·la personalment sobre alguns afers, un per ficar-se de peus a la galleda tot solet (!!!) i l´altra per aparcar en un lloc prohibit (!!!), però aquests, incomprensiblement, equivoquen el discurs i paguen amb la mateixa pedra. L´amenaça i la prepotència son incompatibles amb la humilitat.

Just al final, l´Alcalde fa el gest de deixar parlar Tornafoch (s´hi havia compromès a l´inici) però li demana que sigui breu. Tornafoch anuncia que no podrà ser-ho. L´alcalde, molt murri, li demana que ho deixi per l´altra ple ja que és molt tard. Tornafoch accepta. L´alcalde li acaba de marcar el gol per l´esquadra. El pròxim ple, la destitució de Tornafoch, ja no serà noticia. Ara ho era. Però és evident que hi ha nervis, molts nervis, i que l´esquerda verda ha fet mal.

El ple acaba després de gairebé 4 hores, amb molt menys públic de quan ha començat, i la meva esquena, així com la de la resta de periodistes, m´amenaça que de tenir 60 anys allà postrat s´hi quedaria un altre!!! I és que ni tan sols els seients encoixinats que va aconseguir Jaume Castañé fa dues legislatures com a contrapartida per votar uns pressupostos de l´equip de govern a favor, serveixen per contemplar els maratonians plens amb òptimes condicions. Me´n vaig pensant a qui facturaré les 3 hores i mitja llargues que ha durat el ple, i arribo a la conclusió que tinc devoció per l´art…