Els despropòsits pel tema de l´aigua de les últimes setmanes han estat majúsculs. Tothom s´hi ha esquitxat. Però si el problema, única i exclusivament, fos l´aigua de boca, no n´hi hauria d´haver cap de problema. Això tots ho sabem. El govern l´hauria de garantir i punt. No fer-ho seria una irresponsabilitat. Això està cantat. Però si aquesta en fos l´única voluntat, ni el Segre ni l´Ebre haurien dit ni mu (no fotem!). Aquí pot haver-hi gat amagat. Per això hi ha soroll. I tot i que crec que l´actual govern d´entesa, així com també (i més!) l´anterior govern tripartit, han apostat clarament (i en part ho han aconseguit) per una nova cultura de l´aigua (per descomptat, antitransvasista), també és veritat que s´ha evidenciat una certa manca de planificació (retard desalanitzadora del Prat, poca diligència en exigir inversió en reparació de fuites, desinformació ciutadana, etc) i una galopant descoordinació entre tots els agents implicats. Per tant, al meu entendre, l´Ebre serà solidari com qui més si de garantir l´aigua de boca es tracta, però serà intransigent i bel·ligerant si darrera la mesura d´urgència s´hi amaga una solució fàcil i definitiva (la canalització serà llaminera!) que estimuli una major planificació urbanística (i/o turística) a l´àrea metropolitana. Garantir l´aigua de boca si, garantir torres, piscines i camps de golf, no! Però pel que si ha servit l´amenaça real d´una sequera extrema és per conscienciar-nos com mai que l´aigua és un bé escàs i que el seu malbaratament (públic o privat) hauria de ser delicte!

PS1: podeu llegir un post molt més tècnic aquí i un altre de simpàtic aquí.
PS2:foto de la portada del número 157 de la revista or i flama de l´any 1975 (editada a Vic).