Can Macara a 4 vents

 
 Aquesta antiga teneria ja les ha vist de tots colors. I tot i estar als 4 vents, encara aguanta. Fins i tot després d´aquest últim atropell. No caurà, si és que no la fan caure. L´expedient de ruïna segur que està en boca d´algun arquitecte mercenari. Però les velles bigues de roure, així com el pi ennegrit dels pals assecadors o els airadors de vent, s´entesten a no desaparèixer i a continuar sent un testimoni històrico-arquitectònic de com s´obrava la pell. Però és evident que l´Ajuntament hagués hagut de requerir al propietari per tal que hi dugués a terme una acció de consolidació. I de no fer-ne cas, actuar d´ofici i imputar-li el cost. Però Can Macara sempre ha anat “d´herodes a pilat” i ha canviat de mans al mateix ritme que s´ha anat deteriorant. Tot i que avui la finca és privada, fa anys havia estat municipal. Si no vaig errat, en l´època de l´alcalde Girbau la finca era propietat municipal, però va permutar-se arran de la construcció del Museu Episcopal. Ho recordo perquè durant els primers anys que vaig ser regidor, l´alcalde Codina volia recomprar-la al propietari. Mai va aconseguir-ho. Però el propietari si que la va vendre. I ho féu a favor dels qui compraren l´antiga Atlàntida. El què deia, de rodes a pilats! Però sort que Can Macara és Can Macara i ara el mercat no té gana.