Aquesta antiga teneria ja les ha vist de tots colors. I tot i estar als 4 vents, encara aguanta. Fins i tot després d´aquest últim atropell. No caurà, si és que no la fan caure. L´expedient de ruïna segur que està en boca d´algun arquitecte mercenari. Però les velles bigues de roure, així com el pi ennegrit dels pals assecadors o els airadors de vent, s´entesten a no desaparèixer i a continuar sent un testimoni històrico-arquitectònic de com s´obrava la pell. Però és evident que l´Ajuntament hagués hagut de requerir al propietari per tal que hi dugués a terme una acció de consolidació. I de no fer-ne cas, actuar d´ofici i imputar-li el cost. Però Can Macara sempre ha anat “d´herodes a pilat” i ha canviat de mans al mateix ritme que s´ha anat deteriorant. Tot i que avui la finca és privada, fa anys havia estat municipal. Si no vaig errat, en l´època de l´alcalde Girbau la finca era propietat municipal, però va permutar-se arran de la construcció del Museu Episcopal. Ho recordo perquè durant els primers anys que vaig ser regidor, l´alcalde Codina volia recomprar-la al propietari. Mai va aconseguir-ho. Però el propietari si que la va vendre. I ho féu a favor dels qui compraren l´antiga Atlàntida. El què deia, de rodes a pilats! Però sort que Can Macara és Can Macara i ara el mercat no té gana.
Gràcies Miquel, l´enllaç és una joia. Molt ben trobat! Més que res perquè el català només ens té a nosaltres i aquestes dites malauradament es troben massa en desús. Agraeixo el suport i l´opinió.
El tema de les Adoberies va entrar amb força a la campanya per les eleccions municipals de Vic i crec que no està de més fer un reconeixement a la Plataforma Salvem les Adoberies. De pas recordar que la CUP va presentar una moció sobre el tema que va ser rebutjada amb els vots dels partits del govern. En aquell momento CiU, PSC, ERC i ICV. És un simple comentari.
Rectifico la rectificació….
No és cap error tal com ho deies. De fet és una dita que, com moltes altres, va variant amb el seu ús.
He trobat una pàgina on ho expliquen molt bé… http://www.anjub.net/hemeroteca/dites/2001/index.html
Per cert, on deia “d’herodes a pilats” ha de dir “d’herodes a pilat”. I com que estem parlant d’expressions que provenen d’èpoques en les que es parlava llatí, deixa que entoni el “mea culpa” pel meu error.
Sort i ànims per mantenir el bloc!
Miquel, l´expressió no és cap parany, i efectivament és un error que ja he esmenat. I fins i tot la metàfora pren més significat. T´agraeixo la correcció. Gràcies per opinar i participar.
Bona reflexió Joan,
Dos comentaris:
1.- L’expressió “de rodes a pilats” qua m’ha sonat estranya de bones a primeres, és un parany? De ben segur que saps que l’expressió original era “d’herodes a pilats” i que té una connotació històrica.
2.-El segon comentari té a veure amb el resultat de l’especulació i l’oportunisme que envolta el tema de Can Macara i, per extensió, de totes les adoberies velles. Sort que les parets no han caigut a sobre de cap vianant. Esperem que es prenguin les mesures oportunes perquè ningú prengui mal. I esperem que aquest famós expedient per declarar les adoberies com a bé d’interès etnològic es desencalli i aquest barri deixi d’oferir una imatge, per mi, pèssima de la nostra ciutat. D’acord que s’ha de preservar la memòria de la història adobera de Vic, però que es faci ja, per favor!
els veins patim cada dia el desgavell de l´ajuntament perque ens han tallat el carrer i no podem entrar a les cases i hem de ficarnos en contradireccio cada dia. No hi ha dret perque hem tingut paciencia patint tots els lios de gent que si drogava mentre hi havien les cases abandonades i ara encara ens trobem amb aixo
Però ara de qui és aquesta casota i perque tenen tant interes? aramateix només serviria per especular i per res més.