L´home del canguro ja té bloc. És una finestra oberta al món obrada amb criteri, humor i picaresca. El millor antídot contra els silenciadors d´opinió. En kgr (abreviació incorrecte de canguro) s´ha immiscuït en la vida vigatana com un vigatà més de pedra picada. Avui és un coneixedor nat de l´entremat polític vigatà i un insubornable professional que fa de la crònica quelcom més que una noticia informativa. I a qui li piqui, que es rasqui! Aquest advocat, periodista, paleta, jardiner, cuiner i estratega nat no té mai mandra d´arramengar-se i pelar-se colzes i genolls quan fa falta. Nen, pantalons curts i genolls pelats…sempre!
Aprofito per enllaçar-lo en els blocs amics, juntament amb d´altres bons companys blocaires que avui també enllaço, com l´Isaac Peraire, de Prats, amic d´en “Galceran” i de la bruixa “Napa”, o l´infatigable i sempre jove Josep Maria Brugera a qui els anys semblen fer-li només pessigolles (xiva´t, quin és el secret?).
Al Lluçanès, Isaac, potser dieu “jansveurem”, a la Plana ens conformem amb un “iansvurem”. No, si al final sortirem filòlegs…!!!
Ei companys, vistos i llegits, culs de mal seient, continuarem fent penitència i somiant que algun dia podrem conduir un John Deere des del Punt Jove fins el roc foradat! Gràcies per opinar i participar.
Ja sabia jo, que més tard que d’hora el pradenc jovenívol ficaria la llesca…
Com deia el Pedro Navajas: “Si neixes per mosca collonera, del cel et cauen els blocs”
Quina penitència…
Doncs apa, com deia John Deere (l’inventor de l’agrofilosofia): jansveurem, jansllegirem.
Tot sigui per l’Osonosfera. Salut i blocs!
L’amic Peraire va deixar un comentari ahir, però com que no és expert en noves tecnologies (El Galceran va ensenyar-li a modular cadires, i la Napa a fer porcions màgiques, que mai ha acabat d’aprendre) la cosa no es va publicar…
En definitiva, dèia que el JM-Bru ens té enganyats. L’entorn rural que sempre l’ha acompanyat li permet mantenir una joventut eterna. Sinó mireu-li (si no ho heu fet) la biografia, que està al costat de la del no menys mític Woody Allen (http://culdeblog.blogspot.com/2008/01/biografies-reversibles-ii-woody-allen.html).
Vinga, gràcies per l’enllaç, i com diu el GRAN mestre, ens veiem (això és molt urbanita, a pagès en diríem ‘jansveurem!’), ens llegim…
AMUNT I CRITS!
Ei, Joan:
Secret? Diu la meva mare que, quan era petit, vaig caure a la marmita de la doctora Aslan…, però jo -en confiança- crec que això ho ha llegit en algun lloc (en un bloc, per exemple). I si no, segur que s’ho inventa.
Bromes a banda, moltes gràcies per l’enllaç i pels comentaris. I sí, jo també segueixo el bloc del partisà multitasques. Un plaer de lectura.
I pel que fa a l’amic Peraire, com que és molt possible que fiqui cullerada, m’esperaré al torn de rèpliques, que amb ell s’ha de jugar a la contra.
Ens veiem, ens llegim.
Una abraçada.
El Josep M. Brugera ens enganya. Podeu conèixer-li la vida, si és que ja no ho heu fet, llegint la seva biografia al costat de la del Woody Allen (entreu aquí: http://culdeblog.blogspot.com/2008/01/biografies-reversibles-ii-woody-allen.html)
Està fet un xaval, és el què té viure en un entorn rural! 😉
Ah, gràcies per l’enllaç. I si, sóc amic de’n Galceran (quantes estones allà a la cadira!) i de la Napa (apassionant històrica pradenca). La màgia lluçanesa els ha imperat sempre…
Aquests blocaires sou una colla de gourmets de la xarxa!