Ara feia una setmana que no actualitzava el bloc. Mal auguri si tenim en compte que a finals de febrer el bloc farà 2 anys. Us enganyaria si no us digués que a vegades n´he estat fins els collons però tot i així mai he defallit. I per tant, tampoc ho faré ara. Les més de 50.000 visites m´ho impedeixen. A dia d´avui ja és una rutina més de la meva vida. Normalment l´actualitzo a la nit i alguns cops fins i tot després de badar per la ciutat uns 10 minuts després de mitjanit. Les cròniques del ple (que normalment s´enfilen per sobre les 200 visites) són les que em porten més feina (però les que més m´agraden) perquè al Ple mai m´apunto res (ho confio tot a la memòria). El twitter del Ple ha estat una joguina en mans d´un nen dolent. Ara el Qik em porta més feina del que em pensava, tot i que també és agraït de visites. Els posts publicats són 1/3 part dels que escric. Si mai perdo el portàtil, qui el trobi disfrutarà. Sort que acostumo a publicar només allò que puc contrastar al 100%. En els posts acostumo a enllaçar poc, és un dels molts defectes que tinc. Ho trobo lent això d´anar enllaçant. I pesat. I la urgència més immediata és treballar amb el Netvibes o l´Igoogle per poder seguir les actualitzacions dels amics blocaires, que continuo seguint-los un a un per la barra de favorits del Google (per això no en segueixo gaires). Algú em dirà que això és prehistòric. I tindrà tota la raó! A vegades, però, tots ho som una mica de prehistòrics. O primaris. Com dir que aquest bloc complirà 2 anys, a qui carai li importa això? En fi, salut i …(qui l´encerti que l´escrigui!).
PS: aquesta corbata també té 2 anys!
Ei Òria (o jove oreneta)
Saps que ja mai més et diré Glòria? Queda dit. Apali, salut i ..pela, podria ser (bé, sempre va bé si n´hi ha!) però no és pela. Pensi i tu ho tens fàcil endevinar-ho…
Gràcies per opinar i participar
salut i amor jo diria
Felicitats ja avançades.. tot i que encara falta una mica per finals de mes!!!!! Ara, m’ha sorprès el fet que només publiquis 1/3 dels posts que escrius!!! En el meu cas en penso molts… però no els arribo a redactar!!!! Publico els un 0,98% del que escric!!!!! Coincideixo per això, en el fet de passejar uns 10 minutets per la ciutat, és una sensació molt agradable!!!
i… salut i pela??? o seria euro ara ja?
salut i república??????
aixo dels blocs es un vici entretingut sobretot els comentaris per enterarse´n més dels temes.Els plens es lo millor.
Les noves joguines 2.0 han provocat que, aquells que encara mantenim un bloc, l’acabem fent servir per allò pel que s’hauria d’haver fet servir sempre: per anotar les reflexions i pensaments de manera assossegada i tranquil·la. La immediatesa i el xafardeig són més adequats pels facebooks, twitters…
Independentment que les anotacions es facin diària, setmanal o quinzenalment (jo si que faig servir el bloglines, que em permet saber quan s’actualitza un bloc) sempre és un gust poder llegir coses interessants i ben fetes com les que es poden llegir al teu bloc, Joan.
Enhorabona pels dos anys blocaires, i com diu en Pep, no cal córrer. Anant pas a pas també es pot arribar molt lluny (i gairebé sempre més segur).
Salut
Iñaki
http://www.iescudero.cat
Sí que importa, Joan, i les reflexions que fas sobre els blocs, que ja saps que alguns altres compartim i co-patim, també. Tot plegat és força més complex i dispers del que semblava no fa ni un any. Tot va molt de pressa, i alhora sembla que s’aturi. Per tant, com diu un company meu, no tinguem pressa en córrer, que podem caure, de moment conformem-nos amb continuar caminant, sense parar, però. Ah! I el portàtil, vés que no te’l vinguem a robar un dia! Bona setmana.
Ei Comajoan,
Totalment d´acord! Allò més important és no defallir. Entrebancar-se per tornar-se a aixecar. El virtual, és un món de contaris però també d´oportunitats. Com la vida…Apali, ens veiem al ple de dilluns…que “mocionalment” promet! Gràcies per opinar i participar.