Per Vic, som-hi!

ballanaerc61Són passades la 1 de la matinada i acabo de fer-me una banyera. És l´últim colofó personal d´un dia històric. De gala. De la mà del President del partit, Joan Puigcercós, m´he sumat al projecte d´Esquerra per la ciutat de Vic. El meu primer respecte i reconeixement, però, és per tota la militància. Mai m´havia sentit tan ben acollit en un partit, tot i no entrar-hi a militar. I n´he volgut agrair publicament el gest. Vist en la prespectiva que et dóna el temps i fruit de la meva trajectòria personal, aquest ha estat sempre el meu espai natural, malgrat que durant uns anys l´hagi desenvolupat des d´unes altres sigles. La ciutat la coneix qui la trepitja. Qui la mama. Qui la sua. Qui la viu. Qui la sent i qui l´estima. I no em busqueu al costat d´aquells que diuen sentir la ciutat aferrats a la cadira i amb la panxa plena. Solen ser els primers a criticar i els últims a treballar. Lluny de contrarrestar les veus políticament intencionades, legítimes totes, en fer aflorar contradiccions ideològiques, animo a demostrar-les en el meu perfil i compromís polític amb la ciutat i el país. Mai m´ha fet por arremangar-me. I tampoc m´en farà ara. Els reptes m´agraden. Obliguen a imaginar. També ho feu Josep Pallach l´any 1974 a la sombra d´un vell pi quan digué que: “en la independència de Catalunya s´hi ha de pensar sempre i no parlar-ne mai”. Alguns, però, ja ens hem desacomplexat. I amb les virtuds i mancances que té tot projecte, com té també la pròpia vida, treballaré perquè la meva ciutat no se´n quedi al marge. Podeu escoltar el meu discurs íntegre d´avui a la seu d´Esquerra a osona.com i en breu penjaré un pdf amb alguns dels articles i retalls de premsa de tots aquests anys. Gràcies a tots i totes.

(foto osona.com)