Dissabte al migdia, en plena efervescència del Mercat del Ram, vaig anar a “fer un túnel”. És l´argot que es comença a fer servir per anar fins a Olot per Bracons. M´agrada. Té gràcia. Mentre conduïa, doncs, i sense deixar les mans del volant (pe no infringir la normativa!) vaig gravar amb el mòbil l´entrada a la boca del túnel. El cotxe del davant, nou de trinca, el conduïa un senyor de mitjana edat que de sobte, ai làs, va començar a fer coses rares amb les mans, frenant de cop i fent ziga-zagues. Deixava el volant, es posava les mans al cap, bellugava tot el cos, fins i tot gairebé s´aixecava del seient, semblava boig…No va ser fins ben entrat el túnel que vaig adonar-me que no portava els llums encesos (amb tanta lluminària dins del túnel!!) i que a més el piuet vermell del mòbil gravant davant del parabrises podia estar enlluernant aquell conductor (ei, filant molt prim eh…). Vaig pressuposar que l´home raru m´escridassava a mi per portar els llums apagats i el piuet vermell encès que l´enlluernava. Això no es veia ni en temps de la guàrdia civil. Frepat per la mala llet d´aquell home raru vaig apropar-me al seu vehicle (incomplint llavors la distància de seguretat) per llegir sota la placa de la matrícula el nom del concessionari i veure d´on era aquell conductor estrellat. Era de Cornellà (dominguero?). I llavors se´n va endur una pitada que va fer història….i van baixar tots els sants que tenia a mà! Després l´home raru va parar de fer ziga-zagues i ja no va bellugar-se del seient durant tot el trajecte. Havíem fet les paus! 

PS: en el video veureu com va frenant continuament i si pareu atenció veureu com treu les mans del volant i fa coses rares…