És un èxit, però cal acostumar-s´hi. No és apte per escrupulosos. No ho sóc. Per tant, m´atanço a la “màquina lletera” del Passeig de Vic. A l´esquerra, el dispensador d´ampolles. A la dreta, la “vaca” mecànica. Les instruccions són precàries però dedueixo que, si no portes l´ampolla, el pot o el cassó de casa, necessites comprar l´envàs. 1€ pel de vidre. Sembla més higiènic que el de plàstic, a 0,50€. A la porteta que dona accés a la “mamella” mecànica les instruccions són més  precises. Obrir la portella amb la mà esquerra i col·locar l´ampolla amb la mà dreta. Cal apuntar bé el coll d´ampolla a la “mamella”, doncs de no fer-ho, provocarem un xafastre. Tot i que la “mamella” sembla neta la realitat és quet tothom pot grapejar-la. 1€=1 litre. L´opció pels escèptics, és 0,50€=0,5 litre. Introdueixo l´euro i premo el botonet que mana munyir la “vaca”. Una pantalleta indica com de ràpid raja la “mamella”. S´atura al litre, tal i com li he encarregat. Obro la portella i la llet vessa. És normal diu un avi asidu. És l´escuma que ha sobreeixit de l´ampolla. No passa res, espero pacient que l´escuma s´escoli. Agafo paper de l´expenedor incorporat per netejar l´ampolla. L´olor és autèntica. La llet és de primera. L´avi riu. Li corresponc. Tanco l´ampolla i marxo cofoi a preparar-me el millor Colacao. Avui juga el Barça i l´efemèride s´ho val. 1 litre=1 gol. Espero que el Barça tingui la mateixa “llet” que jo!!!!!