D´entrada, no sóc dels que està molt convençut de l´acord de finançament. Sentir la ministra espanyola parlant de previsions i sense concretar xifres, fa fredar. I el precedent d´incompliments per part del govern espanyol en tot aquest afer és important. D´aquí els temors i els dubtes. Millor comprar una lupa per no deixar passa res. Ara bé, de l´esforç negociador i de la pressió exercida per part d´Esquerra sobre el govern espanyol en aquestes últimes hores, no en tinc cap dubte. Com tampoc no el tinc en pensar que, més enllà d´aquestes xifres, la cosa era utòpica. Almenys en el context constitucional, estatutari i polític actual. Per tant, les xifres les devem a Esquerra. Però si bé puc entendre i compartir algunes de les manifestacions en contra que genera l´acord, sí que no entenc ni molt menys comparteixo les que provenen de CIU. És més, si de veritat el reialme convergent està disposat a plantejar en serio l´aposta sobiranista i la defensa a ultrança dels drets econòmics i polítics del nostre país, ara és el moment de fer-ho, de vertebrar-ho. Sense pors. Sense ambigüetats. Tenen espai per fer-ho. Però no ho faran. I tant que no ho faran! La seva estratègia, igual que la del PSC, és mantenir sempre la doble ànima. Llavors, doncs, lliçons de país d´aquesta gent cap ni una! És més, en aquests moments, poden estar pensant en preparar una escena de sofà amb Zapatero i suplicar gratis entrar al pacte per la porta del darrera. L´Artur ja ha rebut trucades d´empresaris del rotllo que enyoren sucar melindro (quan penseu dir que si, els hi demanen!). De fet, que Mas arribi o no a ser President, ni tan sols depèn del finançament, sinó de la catàrsi col·lectiva que s´han inventat per fer creure que els tripartits s´han acabat. O sigui que tornen ells…ai mare meva!!!
Last reply was Dimecres, 15 de juliol de 2009
entre tanta joia republicana agraeixo aquest teu contrapunt atinat
no es podia fer res mes excepte fotra el camp del govern.Podem reclamar concert i indepencia igual.cap problema.
Joan no t´enganyis,això és una vendetta en tota regla