Poseu-hi el cul i no el cap!

val_nuria1[1]Sort en va tenir Núria del poeta Maragall que n´escriví els Goigs i la féu famosa. Però ell errà el tret en posar el cap a l´olla. Aquest cop en comptes del cap hi posaré el cul, a l´olla. Em faig meu el consell d´un home bo de Pardines, amb poques dents i torrat pel sol, però emborratxat d´història, que m´ho revelà encara no fa un mes. Serà una de les primeres coses que faré quan arribi en aquesta cassola de muntanyes abraçada pel Puigmal i el Noucreus aquest cap de setmana. Quan ho proveu, ho entendreu (abans no!). I és que una mare de déu jove, com és la de Núria, ha d´estar al dia si vol que li passin pel cambril. De fet, ja era Josep Plà qui li feia el retret de ser la més jove de Catalunya i alhora el santuari d´alta muntanya més aprop de Barcelona. En tot cas, el govern de la República li atorgà un toc rebel que encara manté. Desconec si Puigcercós s´ha reservat l´habitació 225 (l´any 1931 era la 202) per insuflar l´esperit de l´Estatut de Núria que en ella s´hi esboçà. De totes maneres, ha escollit un bon escenari per proclamar-s´hi candidat a la Presidència de la Generalitat. El dissabte nit es preveu distret, amb Dj i mag inclòs (ai berto!), i el diumenge enfilarem el Puigmal per fer-hi prèdica. La bona companyia farà amè l´ascens i replegats en un dels clots de dalt hi farem tertúlia. Serà la millor manera de rebre, el dilluns 19, un any més per corbata. I ja en seran trenta i pico…