A 1000 metres sobre el nivell del mar, les quatre parets en peu de l´antic refugi de les Airasses, regalen una de les millors vistes sobre el camp de Tarragona, esguardat per la serra de Cardó i la del Montsant. Al fons, l´ull curiós endevina la fràgil punta del fangar del Delta de l´Ebre. És el colofó final per qui decideix arribar al poble abandonat de La Mussara. L´últim a abandonar-lo fou el seu alcalde, Pere Abelló, pels volts dels anys 60. Avui, les ruïnes del poble, amb la façana i el campanar de l´església de Sant Salvador encara dempeus, són l´epicentre d´expedicionaris en busca d´efectes paranormals i llegendes urbanes. Reconec que el lloc s´hi presta però molts d´aquests “savis” confonen la boira espessa que a l´hivern abriga el poble amb extranyes visions tridimensionals i el soroll dels animalons de la zona amb cacofonies misterioses. Tot plegat, morralla barata. L´aigua estancada en la llengua de pedra que conforma un abeurador natural al mig del que fou el carrer principal manté  l´essència d´un poble rural que emigrà a la plana. Abans, però, provat està que fou refugi de carlins i més tard bastió republicà de resistència. Quan, d´aquí poc, el campanar i la façana de l´església s´esberlin, el país haurà enterrat un bocí d´història i la memòria d´uns pocs veïns que emigraren d´un poble encisador per guanyar-se les garrofes. Per anar-hi, tot i no estar indicat, aneu a Reus per la T-11 i després agafeu la N420 direcció Falset, tot desviant-vos cap a Maspujols per la T704. Seguiu direcció Prades i enfileu el port. Un cop dalt, seguiu direcció Alforja i el primer trencant a l´esquerra us menarà al poble.