Independència o fàbrica de xurros?

CHURRO~1Volatilitzar l´efecte del 13D no era fàcil. Però entre uns i altres hem estat a punt de fer-ho, si és que ja no ho hem fet! A més, públicament. I el debat d´ahir a l´Àgora en va ser la cirereta. Costava gaire rentar la roba bruta a casa? Els adversaris polítics del 13D, aquells que en la nit freda de diumenge es posaven les mans al cap per l´èxit aconseguit, ahir es posaven les mans a la boca per evitar riure de l´espectacle ofert. Ells, avesats en l´art de la guerra i afèrrims deixeples de Sun Tzu, saben com ningú que el millor que li pot passar a l´adversari no és perdre la guerra, sinó rebentar per dins tot i guanyar-la. No era necessari furgar públicament en la deficient organització o no de les consultes fora d´Osona però molt més temerari era presentar al Parlament una nova ILP precipitada per un nou referèndum. A vegades, l´independentisme nerviós confón la independència amb una fàbrica de xurros. Si tenim una llei de consultes per via de referèndum en tràmit parlamentari què ens costa esperar uns mesos o esperar la pròxima legislatura per tal que el Parlament empari la iniciativa i una majoria la secundi? La independència ja no és una utopia, sinó una necessitat, però no l´aconseguirem d´una camada. Encara haurem de donar gràcies a TV3 per haver organitzat el debat del 13D després de la consulta, doncs no m´imagino els estralls que hagués provocat el debat en la participació de les consultes. I si de mantenir el xup xup es tracta, no és més fàcil concentrar esforços per fer que l´onada de consultes de l´any vinent sigui un nou èxit de participació que no pas desil·lusionar-ne els nous protagonistes en cadascun dels seus pobles o ciutats?.  Compartint tots l´objectiu final, no hauria de ser massa difícil que l´independentisme trobés un mínim denominador comú per sumar esforços i no dividir-se en combats estèrils.