Publicat el 07 març 2010 per Joan Ballana
L´enamoradissa veu de la Carla Galiot i l´acord senzill de Gerard Comellas, d´Acústikka, han sorprès gratament el públic en l´acte d´Esquerra de commemoració del dia de les dones a la Plaça Major de Vic. Si ets dona i vols per sostre el cap del vent, un balancí a prop del mar, un llit de núvols blancs i una vida amb gust d´atzar, t´agradarà la cançó.
Bones vacances!(6):nanu segur que superes l.anunci 2009 Bones vacances!(6):Que vagi bé guapo.Beu molta Estrella i vigila que no caiguis del far jajajajaj Bones vacances!(6):Oh!! Santa enveja que em fas. A passar-ho bé, Formentera és fenomenal… no n’hi ha...
1r Taller de Màgia a Vic(8):Hola Joan! No sabia que et dedicaves també a això, òstres! Això que vaig rebre la... Bones vacances!(6):Vas a fer de “farero” al far de la fí del món.Bon ofici!!!! 1r Taller de Màgia a Vic(8):Llàstima que no el fagis pel Vallès el curs Bones vacances!(6):Quin lloc tan espectacular!
Bones vacances!(6):Bones vacances doncs i fins la tornada. Compte amb les serps de l’illa i descansa vora mar...
1r Taller de Màgia a Vic(8):Ei Òria, Què tal, com vas?? Doncs a veure si t’animes i si ets per Vic, t’hi... 1r Taller de Màgia a Vic(8):Ostres! Perquè no sé on seré, eh.. que si no, m’hi apuntava!!!! Ho aniré rumiant,...
dimecres, 10 de març de 2010 a les 9:20
Carla i Gerard felicitats per cantar bé i més ser parella també!
dilluns, 8 de març de 2010 a les 16:24
Jack que ben trobades les teves paraules.Joan,les teves també.Felicitats,poetes!
dilluns, 8 de març de 2010 a les 12:10
Mentres miro la neu per la finestra una llagrima se m’ escorre per la galta i em recorda les dones que he estimat. L’ amor, fonedis com la neu, ens despulla, ens glaça i ens deixa desitjosos tot esperant la primavera.
dilluns, 8 de març de 2010 a les 12:06
Quina cançó més maca Joan i les frases que has escrit tu encara m’agraden més.Quina veu més maca té la noia!
dilluns, 8 de març de 2010 a les 1:23
Una bona manera de felicitar aquest dia; i tot i que la veu és dolça la lletra de la cançó produeix, des del meu punt de vista, un aire massa rosa i ensucrat… Em quedo amb la vida amb gust d’atzar, em rocorda als camins secundàris i aquests sempre són millors que els principals.
Bon dilluns amb gust d’atzar
dilluns, 8 de març de 2010 a les 18:23
Ei Adriana,
Tens raó amb el què dius de la lletra..però avui bé es pagava la pena, amb la neu caient sense presses, regalar-se un capritx. Però sobretot coincideixo amb tu amb això dels camins “secundaris”, és a dir, desviar-se del ramat per no passar pel camí principal, sempre massa concorregut i ofegat de rutina. Aquesta opció, però, comporta majors riscos però a voltes deixa millor estela. Gràcies per opinar i participar.