L’Atlàntida de tothom

L’Atlàntida no ha sortit cara. El cost de més de 30 mil·lions d’euros acabarà essent barat si concebim el nou teatre-auditori no només com una de les millors caixes acustico-escèniques d’Europa, que també, sinó com la icona urbana que ha fet possible cosir el barri de l´Horta Vermella amb el dels Caputxins. Una icona urbana que ha de ser el nou pols urbà i social de la ciutat de Vic que, una vegada rehabilitada la zona de les Adoberies, contribuirà a fer que la ciutat visqui per sempre de cara al riu i no d’esquena. Seria un error flagrant no concebre el teatre així. I per concebre-li la ciutat se l’ha de fer seu. No serà el teatre dels músics i dels artistes, ni dels vips de la jet-set vigatana, ni tan sols el teatre d’un representant o grup polític, sinó el teatre de tots els ciutadans i ciutadanes de Vic i comarca. No en va la fundació que el gestiona hauria d’obrir-se política i socialment, també, a la ciutat. A la ciutat tenim entitats i persones de solera cultural suficient per tenir idees i propostes que innovin i produeixin dins del sector. I a més, hem d’exigir on calgui que l’Atlàntida formi part dels circuits nacionals de producció i si, tal i com sembla, a nivell nacional s’opta perquè en l’àmbit geogràfic i territorial on Vic s’ubiqui hi hagi d’haver un nou teatre de categoria E2, aquest només pot i ha de ser el de Vic. Ni més ni menys. Només així podrem rendibilitzar i socialitzar un teatre de ciutat, comarca i país. (foto:Adrià Costa).