El bloc de Joan Ballana » Reflexions

Bones vacances!

Joan Ballana — Wed, 28 Jul 2010 11:33:30 +0000

Amigues i amics lectors, dos dies i començo vacances. I aquest bloc, durant l’agost, també en farà. En conseqüència, les actualitzacions (de ser-hi) seran intermitents i esporàdiques. Ens retrobarem pel setembre. Us deixo amb la imatge del far on em trobareu s’hi decidiu atançar-vos fins “l’illa de les serps”. Aquí, lluny de ciutat i contemplant el mar tot rellegint el vigatà Marín, esperaré la sortida del sol de la que també parlava (crec) Ovidi Montllor en un poema que no he trobat. I amb una mica de sort, qui sap si na Maria de Can Toni Pins em deixa dormir en un dels llits del far on diu que de capçal hi tens la immesitat del mar. Bones vacances a totes i tots!

Quina putada, Sefarad!

Joan Ballana — Wed, 21 Jul 2010 10:36:06 +0000

Si algú creu que ahir al Congrés dels Diputats els 25 diputats del PSC van sentir-se incòmodes votant en contra de la resolució unitària del Parlament català (ja de per sí més desbravada que una coca-cola oberta) forçada pel President Montilla és que viu a la parra. Els 25 diputats del PSC a Madrid no han tingut ni tindran mai cap remordiment en aquest sentit. És més, saben des del mateix moment que els comuniquen que van a llistes per Madrid, les regles no escrites del cortès privilegi. Als escollits se’ls fa sempre, elegantment, aquest advertiment: “trencar la disciplina de vot a Madrid és com haver de triar entre el pare (PSC) i la mare (PSOE), i vosaltres, companyes i companys escollits, voleu tenir pare i mare sempre, no?”. Carme Chacón, forjada a les galeres del Baix Llobregat, és l’artífex del postulat. L’administra amb mà de ferro. I tot i que en el PSC continuen vives, malgrat haver-se fusionat l’any 1978, les 3 ànimes que el van engendrar, PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE, la realitat d’avui només és una: a diferència de les altres dues ànimes, minoritària una (burgesia psc-c) i exterminada l’altra (psc-r), la de la federació continua reencarnant-se amb força i inflingint a l’ànima minoritària (més pendent de la jubilació política que de la defensa ideològica) una por freda que els obliga a tancar files. Així les coses, cap ni un dels dirigents del nucli dur del PSC escolliran entre el pare i la mare. Sentimentalment no poden. Escac i mat. Evidentment, però, res no és gratuït i aquells que van catapultar Montilla al càrrec ara el sepultaran per sempre. Montilla se’n fa creus. Els seus l’han venut. Montilla convers, li diuen. El càrrec l’ha fet triar. I és que Sefarad, escoltant, va aprendre. Només la minoria burgesa és qui ara l’aguanta. Els obrers metropolitans i els ascendits de coll blanc de la vella federació l’han engegat a dida. Quina putada, Sefarad!

Vic, cròniques urbanes

Joan Ballana — Sun, 18 Jul 2010 16:54:53 +0000

Amb gorra i posat seriós és com l’amic Miquel S.Cañellas garbella diàriament i amb precisió suïssa la sempre complexa història de la nostra ciutat. El considero amic i mestre i malgrat no coincidir sempre, ens uneix per damunt de tot l’estima a la ciutat. Sovint, la caminem i la trepitjem plegats. Ara ha reeditat i ampliat un llibre de l’any 2002, Vic:Cròniques Urbanes, que esdevé de nou un compendi històric, àgil i amè, de la nostra ciutat. En les seves pàgines s’hi conté l’equilibri històrico-polític que a voltes ha mancat a alguns il·lustres vigatans. És tot un honor tenir l’exemplar, de nou, entre les meves mans. I aquest cop, a més, dedicat. Salut i ciutat, amic Miquel.

Com tu, jo també hi era!

Joan Ballana — Sun, 11 Jul 2010 14:26:27 +0000

Com tu, jo també hi era. I és que als pobles, com les persones, ens mouen els sentiments. I si aquests no moren, algun dia guanyen. Mai abans, ni tan sols en les manis del 1977 (no hi era!) ni en la del 2006 (sí hi era!), havia pogut estar entre un mil·lió i mig d’amigues i amics. La gent regalava abraçades, somriures i fotografies espontànies. I amb fulls de paquets de folis comprats “in situ” a la “Casa del Libre” (mai vist!!) o amb velles cartulines arrugades de casa, s’autofabricaven el seu propi lema (inèdits tots!!). Us en transcric alguns dels que més van cridar-me l’atenció:

“Volem l’Estatut”
“A mi prima Remedios de Cáceres: no por ser independentista dejaras de quererme,verdad?Un beso guapa!”
“Eternes Gràcies TC”
“Espanya, ens retrobem al Mundial de Brasil 2014″

PS:en l’últim video podreu escoltar el moment en què, un cop dissolta la capçalera, un exaltat increpa al President Montilla.

Torno al 6

Joan Ballana — Tue, 29 Jun 2010 07:36:32 +0000

Amigues i amics lectors, fins el dia 5 de juliol estaré de vacances. Ens llegim a partir del 6. Feu bondat!

Dir-se el Sí entre neveres i entrepans

Joan Ballana — Mon, 21 Jun 2010 07:39:56 +0000

Dia esplèndid. Caminada de vigília d’estiu. De sobte, m’aturo encuriosit just abans del recòndit indret i en la distància, penso: no pot ser. A la sorra, un públic de nevera i entrepà esguarda ansiós d’aplaudir l’efemèride. El fotògraf es contorsiona per captar l’onada blanca i els nuvis alegres, sense que la nevera ni l’entrepà de xoriç espatlli la instantànea. Mirades furibundes des de tovalloles de propaganda assetgen els avorrits convidats que semblen criticar amb sorna l’espectacle arenós. Els vestits curts i arran de moqueta de les convidades frígides a l’enllaç estival fan espornejar quatre ulls d’armaris amb potes que engoleixen xibeca barata arran de platja. Durant la cerimònia, el xiuxiueig enverinat d’uns i altres sembla amansar el soroll de les onades. Sense música ni micro, l’escenari de sorra esdevé el mercat de Calaf i ofega el que imagino era el “Sí” nupcial. Un petó marrano dels nuvis, fet des del cabreig i no del festeig, acaba sentenciant una cerimònia nefasta. Ni els aplaudiments conjunts de víctimes i botxins, units per uns instants, aconsegueixen amainar les llàgrimes d’una núvia que enfadada ressegueix sola el camí de sorra de tornada. Fotografio, perplex, les restes del gran dispendi (quina calerada fer arribar tot això a peu de platja!!) que pels nuvis desconeguts ha acabat amb una gran decepció. Neveres, entrepans i domingueros són mals companys per dir-se el Sí!

A la UVIC, consens i sentit comú

Joan Ballana — Thu, 17 Jun 2010 07:57:11 +0000

Si políticament algú pretengués, encara que fos remotament, desvirtuar el projecte universitari de la UVIC que els últims anys s’ha consolidat quantitativa però sobretot qualitativament, per embrancar-se en un projecte paulatí de privatització total deixant la vocació de servei públic de la UVIC a la deriva, faria un flac favor a la ciutat i mermaria les potencialitats del projecte territorial i social, a més de l’acadèmic, que també emana de la UVIC. Els últims dies, tot i que no hagi estat aquesta la intenció política (???) del màxim representant de la ciutat i President de la FUB, la línia comunicativa emprada per l’elecció del rector/a, així com el tracte dispensat vers la comunitat universitària per aquest afer, juntament amb l’acumulació de càrrecs vers alguna persona que, si bé permeten els estatuts de la FUB, semblen generar disfuncions, no han ajudat gens a visualitzar una posició clara i un projecte engrescador basat en el model actual que aglutini al seu voltant la majoria de la comunitat universitària. Més aviat s’ha visualitzat precipitació i poc tacte. En qualsevol cas, la millor carta de presentació per qui sigui el nou rector/a de la UVIC no és de ben segur un claustre posicionat en contra (tot i no ser vinculant) o una comunitat universitària majoritàriament recelosa. Només per això ja valdria la pena reconduir la situació i buscar una entesa que fagi possible el diàleg i el compromís ferm en la defensa i desenvolupament del model actual. Si bé no és qüestió de noms, sinó de models, també és cert que el nom fa el model. I per tant, més enllà que el patronat de la FUB amb l’Alcalde al capdavant, sigui qui estatutàriament elegeixi el nou rector/a, seria un error estratègic fer-ho sense el consens suficient en el sí de la comunitat universitària, sobretot d’ aquella acreditada per la seva vàlua en la consolidació del model universitari que avui és vigent i que tants bons fruits ha donat a la ciutat, a la comarca i al país.

Un forat més al cinturó…

Joan Ballana — Thu, 03 Jun 2010 09:58:26 +0000

Ningú de públic al ple d’ahir de l’Ajuntament de Vic. A sobre la taula, un ordre del dia escuet del que la venda de les parcel·les del Bruguer va erigir-se en baló d’oxígen per les arques municipals. Tornafoch lluïa una samarreta de suport a Laura Arau i Manu Tapial que no va entendrir CIU ni PxC que junts van impedir que l’Ajuntament aprovés la moció de condemna a l’atac israelià i de suport als activistes osonencs. Millor sort va tenir la CUP amb la seva moció per honorar els lluitadors antifranquistes que va aconseguir fer rectificar (per la proximitat de les eleccions) l’estratègia de CIU i sobretot del PSC envers el tracte amb el bàndol feixista. Quan es va haver de parlar del pecuni, Burgaya va enumerar un reguitzell de mesures d’austeritat (benvingudes!!) però no totes consensuades amb els socis de govern (!!!) i amb alguns descuits intencionats, per acabar acceptant el que fa una setmana i mitja era una utopia: reduir el sou dels polítics i dels càrrecs de confiança. Va evadir-se dient que tot just dimarts se’ls havia comunicat l’acord signat en data 28 de maig de 2010 de la comissió municipalista consensuat per fmc i acmc i plagi de l’acord espanyol. El colofó final arribà quan afirmà amb vehemència els molts diners que els regidors havien deixat de guanyar per haver-se congelat el sou els útlims 2 anys!!!. Vull creure que fóu un lapsus perquè de no ser-ho seria una autèntica burla a tots els vigatans de peu que els costa arribar a final de mes!!! Ja a precs i preguntes, la CUP va tornar a fer posar vermell Burgaya quan va demanar-li explicacions sobre la ingent despesa telefònica del seu mòbil al Brasil, entre d’altres despeses supèrflues que es generen des de l’Impevic, extretes de la relació de despeses del propi organisme. Com és habitual, Anglada va tornar a convertir els seus precs i preguntes en discursos programàtics que no són neutralitzats per l’Alcalde malgrat que superin de molt el temps que es considera acceptable per formular un prec o una pregunta. Ni tan sols el fet que Anglada, juntament amb el regidor Antoni Serrat, ja formi part del Consell d’administració de Vialnet (la nova empresa mixta de Cespa i l’Ajuntament de Vic per la neteja dels carrers) sembla acontentar-li les seves ànsies malaltisses de poder! El Ple va acabar amb un forat més al cinturó…

I què farà l’Ajuntament de Vic?

Joan Ballana — Wed, 26 May 2010 10:46:28 +0000

Seria incocebible que l’aplicació de la rebaixa dels sous dels funcionaris que l’Ajuntament de Vic aplicarà no vagi acompanyada també d’una rebaixa dels sous dels regidors i dels càrrecs de confiança. L’Alcalde, el primer!. I l’oposició, també! A més, caldria definir i establir les prioritats polítiques d’ara fins a final de legislatura mitjançant l’elaboració d’un pla de contenció de la despesa pública que salvaguardi les prioritats escollides. Ara bé, en el context actual, seria difícil justificar una important merma econòmica en les polítiques socials. A més, una rebaixa dels sous de regidors i càrrecs de confiança, afegida a la dels sous dels funcionaris, i d’una curosa revisió de la despesa en totes i cadascuna de les àrees i organismes autònoms de l’Ajuntament de Vic faria aflorar contingents de despesa supèrflua que en moments de crisi econòmica cal erradicar ajudarien a mitigar la retallada pressupostària global que l’Ajuntament necessita fer. D’entrada, només els dos regidors d’Esquerra han posat a sobre la taula l’assumpció personal i unilateral d’un compromís d’austeritat que comença per minorar els seus ingressos com a regidors.

Només en queden 11..

Joan Ballana — Thu, 06 May 2010 09:50:22 +0000

Abans d’entrar al Ple, conec l’Arnau Mas, el noi trempat del Remei de Vic que s’ha rebel·lat contra els circs amb animals. Conversem una estona. Li mostro el meu suport a la iniciativa no sense abans fer-li notar que el circ contemporani català mai ha utilitzat feres en els seus espectacles. La moció s’aprovarà incloent un al·legat a favor del circ català, que des d’ICV-EUiA interpretaran associant el circ català amb l’elefant amb barretina. L’analfebetisme circense de la cultureta oficial fa estralls en aquesta art escènica secular. Amb un ordre del dia de pur tràmit, el Ple de veritat comença a precs i preguntes. Aquí, PxC, CUP i ICV-EUiA, jugaran fort en dos temes: padró i despotisme il·lustrat. En ambdós, un punyent Tornafoch guanya la partida a CUP i PxC. Una ambigua resposta de l’Alcalde i una de d’aclaridora i més encertada per part de López tanquen el debat sobre el padró. Els periodistes, però, endevinen un pas enrera de l’Alcalde que no se’ls confirma oficialment. Estan desesperats. Cert és, però, que l’Oficina d’Acollida, tal i com sempre ha manifestat el regidor López, no ha denunciat ni denunciarà els immigrants irregulars empadronats. Així doncs, la fermesa d’ERC continua essent la garantia que el model d’acollida ordenat i rigurós impulsat des de l’Oficina no experimentarà canvis que vulnerin la legalitat. Sobre el despotisme, López tanca el tema amb la disculpa oportuna. Amb tot, els plens de l’any escaig que resten per les municipals es faran molt llargs políticament parlant…sort que només en queden 11 !!

PS: Joan López, d’ERC, responent pregunta dels grups de l’oposició sobre l’empadronament.