En el Ple d´ahir i per problemes tècnics sobtats en la conexió a internet des del meu mòbil, no tenia ni Twitter ni Qik. Disculpeu-me. Si a la sala de plens hi hagués wi-fi això no passaria. N´estic fart que ens omplim la boca de noves tecnologies i no siguem valents per conectar la sala de plens al món! PER QUAN UNA MOCIÓ DEMANANT WIF-FI A LA SALA? Ahir, però, i tret d´un parell de punts de l´ordre del dia interessants, el partit es jugava a Arenys. Però aviat s´haurà de jugar a Vic (i tant que sí!!). Podrà CIU desmarcar-se´n? O preferirà aparèixer amb PSC i PxC defensant que els ciutadans de Vic callats estan millor? ERC ho té clar i ahir va predicar amb l´exemple trencant de nou la disciplina de vot dels seus socis de govern i votant a favor de la urgència de la moció de la CUP sobre el tema, a més de donar suport explícit als referèndums d´autodeterminació. En canvi, l´Alcalde que no el busquin pel tema. Ahir ho va deixar clar. Dubto, però, que Xavier Solà, Josep Rafús i altres convergents “indepes” li tinguin tant!! I els hi hauran d´explicar molt bé a les joventuts del seu partit (JNC) que aquest cap de setmana estendran l´estelada més gran del món a la Plaça Major de Vic. Amb aquets temes, CIU, PSC i PxC, s´agafen de la mà. I no és la primera vegada…En qüestions nacionals, aquest és el tripartit. I és aquí on el lideratge d´Esquerra ha ser impecable!
POST CATEGORY : Reflexions
Només hi ha una cosa pitjor que el fracàs: no haver intentat res!
L´estiu 2009 ja fa malves i vaig acomiadar-lo diumenge amb els peus a l´aigua, en una piscina pública perduda en un recòndit indret d´aquest país on encara et deixen les claus per banyar-t´hi (mireu foto). Poc abans, descalç i a la sorra, en una platja de la Costa Brava, embogia com un adolescent en un final tàntric d´un concert dels Pets. I és que una cançó et pot canviar la sort… Quan el destí et posa a prova, guanya! Avui, el contrast de color sota el melic és l´únic que em recorda que el sol d´estiu ha estat generós a la meva pell. I que he portat banyador. En temps de crisi, millor preservar-se de la intempèrie. Només les mil·lenàries pedres d´Stonehenge poden desafiar-la. El país, però, continua a la intempèrie i dormint al ras…ai làs! I s´acosten tormentes…i aquí algú quedarà moll com un ànec! Després de reanimar amb desfibril.lador un finançament amb aturada cardiorespiràtoria (que encara ens manté a l´uvi!), el més que probable infart “constitucional” ens amenaça de mort sobtada. Aquest cop, ni el millor desfibril.lador reanimarà el mort. Acceptarem enterrar-lo? Jo sí…i crec que som molts els que voldrem fer-ho. O repleguem la tropa o ens “engriparem” plegats. La simptomatologia cívica no enganya. No vull un país sedat a sou d´anestesistes. Siguem tossuts. Més que la realitat. Aquest diumenge ens veiem a Arenys. Perquè només hi ha una cosa pitjor que el fracàs: no haver intentat res!
Torno demà dia 8…
Tancat per vacances
Fins el setembre amics i amigues lectors.
El coneixeu?
L´home del canguro (kgr) torna a tenir facebook després que la censura anònima d´algun internauta fes servir aquella pestanyeta “denuncia aquesta persona” que ningú sap perquè serveix o què passa si es fa servir. Ai làs, ara ja ho sap. Els de dalt se li han quedat tot. Ara té feina a recuperar material i amics. Almenys que no recuperi els que l´han denunciat!. Jo m´avanço i sense avisar-lo li aporto material inèdit, sabent que s´emprenyarà però sabent també que en el fons li agradarà!. Gairebé és una peça de col•leccionista aquest video i no és estrany que amb el so enfadós de fons s´hi adormís…i acabés roncant com un “kosako”!.
Jugada mestra!
L´any 1938 la minoria d´ERC a l´Ajuntament de Barcelona força un acord del plenari per donar el nom de Vicenç Albert Ballester, artífex de l´estelada, a un carrer del cap i casal. Avui, però, el carrer encara no existeix. Vic en serà pionera amb la gran plaça de l´espai de La Central. Amb el temps, les manis acabaran o començaran allà. Feu nacional. Jugada mestra. Esquerra ha matat dos pardals d´un tret: ha esmenat, i amb escreix, l´error comès en el seu dia (la CUP va oferir fusionar les mocions) i ha deixat en evidència el PSC que, fa 1 any va votar a favor de donar-li el nom, i ahir se´n va desdir (quin paper!!). Igual que PxC, tot i que aquests mai van votar-hi a favor. Com que la calor apreta i tothom vol sucar melindro per avui ja no escric més. Apa, cap a l´aigua!. Actualitzar amb pantalla de mòbil és una odissea. PS: el meu twitter sobre el Ple.
El sol i el girasol
Les actualitzacions del bloc durant l´estiu seran intermitents, com sempre. El setembre recobrarem el ritme. Us deixo amb la història i la foto d´un camp de girasols enamorats del sol. El girasol li diu al sol: quina és la màgia del teu misteri per enamorar-me cada any més? el sol li contesta: “això m´ho reservo” per continuar-te enamorant sempre.
On és l´informe?
On és l´informe que havia de redactar la comissió tècnica per a la memòria històrica que el Ple de l´Ajuntament de Vic del dia 1 d´abril va aprovar constituir? Segons l´acord aprovat, del primer informe d´aquesta comissió de bons experts se n´havia de donar compte als tinents d´alcalde abans del 15 de juny de 2009. Aquesta comissió, fruit d´una moció alternativa de CIU i PSC (de la que ERC va desmarcar-se´n), per sortejar una moció d´ICV-EUiA en el Ple del 9 de febrer (que no es va votar però que tenia el suport explícit d´ERC i CUP) per homenatjar les victimes dels bombardetjos de la guerra civil i reinvindicar la memòria històrica de l´Alcalde republicà Marià Serra i Badell, va constituir-se el 24 d´abril amb un mandat clar: tenir enllestit el primer informe a finals de juny. A dia d´avui, però, ningú ha vist l´informe. Algú, doncs, hauria de començar a donar explicacions de l´incompliment d´aquest l´acord. De no fer-ho, es confirmarà el tòpic: si vols adormir un tema (a CIU, amb la increible complicitat del PSC, li convé adormir-lo), crea una comissió d´estudi. Mentre uns reben tots els honors i condecoracions (merescudes, per descomptat!), als altres ens toca esperar sempre, i no és just. Queda dit.
Acord amb lupa
D´entrada, no sóc dels que està molt convençut de l´acord de finançament. Sentir la ministra espanyola parlant de previsions i sense concretar xifres, fa fredar. I el precedent d´incompliments per part del govern espanyol en tot aquest afer és important. D´aquí els temors i els dubtes. Millor comprar una lupa per no deixar passa res. Ara bé, de l´esforç negociador i de la pressió exercida per part d´Esquerra sobre el govern espanyol en aquestes últimes hores, no en tinc cap dubte. Com tampoc no el tinc en pensar que, més enllà d´aquestes xifres, la cosa era utòpica. Almenys en el context constitucional, estatutari i polític actual. Per tant, les xifres les devem a Esquerra. Però si bé puc entendre i compartir algunes de les manifestacions en contra que genera l´acord, sí que no entenc ni molt menys comparteixo les que provenen de CIU. És més, si de veritat el reialme convergent està disposat a plantejar en serio l´aposta sobiranista i la defensa a ultrança dels drets econòmics i polítics del nostre país, ara és el moment de fer-ho, de vertebrar-ho. Sense pors. Sense ambigüetats. Tenen espai per fer-ho. Però no ho faran. I tant que no ho faran! La seva estratègia, igual que la del PSC, és mantenir sempre la doble ànima. Llavors, doncs, lliçons de país d´aquesta gent cap ni una! És més, en aquests moments, poden estar pensant en preparar una escena de sofà amb Zapatero i suplicar gratis entrar al pacte per la porta del darrera. L´Artur ja ha rebut trucades d´empresaris del rotllo que enyoren sucar melindro (quan penseu dir que si, els hi demanen!). De fet, que Mas arribi o no a ser President, ni tan sols depèn del finançament, sinó de la catàrsi col·lectiva que s´han inventat per fer creure que els tripartits s´han acabat. O sigui que tornen ells…ai mare meva!!!
Els metges recomanen
Estem a l´últim minut d´un partit que, per temps, ja ens l´han robat. Si fem ús de l´hemeroteca correm el risc d´entrar en coma per l´hemorràgia d´incompliments flagrants del govern espanyol en tot l´afer. Els metges catalans recomanen no fer-ne ús. Per prescripció mèdica. També recomanen demanar el prospecte del famós “medinançament” abans de prendre-se´l. En les primeres entregues del fàrmac no s´hi ha inclòs el prospecte. Les indicacions són verbals. Però la confiança amb l´empresa que produeix el fàrmac és nul·la. I d´aquí ve la por. Una sobredosis de confiança pot ser letal per la criatura.