El penal d´Anglada i les rates del Viusà

ple-maig-20091Les ulleres de color rosa de l´alcalde no em passen desapercebudes. És la tercera vegada que les llueix en sessió plenària. La pota ranca de l´Iban Lapeira, present al Ple, també em sorprèn (recupera´t, company!!). L´home del canguro reapareix i ho fa per osonacomarca, vigilat “in situ” per l´amic Turró. Xavier Solà, qui pagarà els plats trencats, argumenta l´invent semàntic de les normes d´interpretació restrictives que esmenen alguns dels criteris del POUM. Això no salva, però, una nova aprovació inicial parcial del POUM (!!!). En aquest punt, Anglada no obre boca, senyal inequívoc que el model de ciutat se n´hi en refot. Ja a mocions, la PXC defensa la d´expulsió d´Esquerra de l´equip de govern per l´anunci d´al·legacions al POUM. Anglada xuta el penal però Esquerra el para i s´acaba “l´alirón”. Em sorprèn la CUP que, tot i els matisos, esperava el rebot per xutar després d´Anglada. No en canvi, Tornafoch, qui defensa el perfil propi d´Esquerra en aquesta qüestió de ciutat. L´Alcalde, hàbil, tanca el tema, impedint a PSC obrir boca, i matisant que “l´incident” està superat. Però CUP i CIU evidencien nervis per l´estratègia d´Esquerra. La unanimitat plenària arriba per mostrar el rebuig a la supressió del nocturn al Callís (quins collons conseller!). A la concentració del dissabte per mostrar-hi el rebuig, però, ningú de CIU. I a precs i preguntes, Anglada comet el delicte: equipara sense embuts les rates i els independentistes del casal Manel Viusà. De jutjat de guàrdia!! I la CUP, muda. 

El mercat de l´andròmina a Vic

francesc-moragasD´entrada ja en reivindico la paraula. Andròmina. És una paraula amable al paladar. Gairebé nostàlgica. Segurament en desús. Per tant, el simple fet de rellançar-la ja és un homenatge a la nostra llengua i una oportunitat pels nouvinguts d´estimar-la. A més, qui no té andròmines a casa? I segur que sempre fan nosa…Doncs ara, a la Plaça Francesc Moragas de Vic, és el moment de vendre-les! Vivim en un món de contraris i és precisament això el què ens fa viure. Allò que per un veí és una andrònima per un altre serà una oportunitat. I és així com els barris es fan vius. Amb humilitat. Sense prepotència ni imposicions. I els veïns i veïnes de la Plaça Moragas de Vic i per extensió tots els veïns del barri, ho saben. I en prediquen l´exemple. Sí senyor! S´han inventat el primer Mercat de l´Andròmina aquest diumenge al matí. I a dia d´avui ja s´hi han apuntat més de 20 paradistes!! Per tant, tots els ciutadans de Vic ens l´hauriem de fer nostre. Si ho fem, estem fent ciutat. Ànims i felicitats als responsables i salut i sort als veïns del barri. Per descomptat, jo m´hi passejaré! Per veure el cartell, cliqueu aquí.

Què passa amb el Poum de Vic?

poumL´ampliació del termini d´al·legacions al POUM durant 15 dies més (forçada per un oportú  i valent anunci de l´Il·lustre Col·legi d´Advocats de Vic) sembla més un secret a veus (anunciat per la premsa) que una noticia oficial perquè a dia d´avui encara no he vist un pronunciament públic sobre l´ampliació del plaç. És més, a la web del POUM el termini continua finalitzant el pròxim dia 25 d´abril. Què passa? No entenc aquesta actitud. Sí entenc, en canvi, les declaracions de l´Alcalde acusant de cobards els responsables d´uns pamflets anònims sobre el POUM (en política, les opinions es signen amb noms i cognoms!). Però també cal dir que en tot l´afer del POUM les coses s´haguessin pogut fer millor i sense precipitació. La fase d´al·legacions, doncs, ha de servir per millorar un POUM que, en alguns casos, estableix criteris polítics socialment poc justificables, com el de l´exigència de pisos de 120 m2 en els sectors de conservació. L´estèril regulació d´alçades i fondàries en trams de ciutat consolidada també semblen discutibles. Així com determinades volumetries específiques de gran impacte que poden trencar l´equilibri de la trama urbana. I la programació d´un 20% més per sobre les previsions de creixement de l´escenari mig-alt pel qual ha optat el POUM que pot fer desbordar la previsió de contenció en el creixement (55.000hab) que la voluntat popular va manifestar en el procés de participació de l´avanç plà. Tot plegat fa evident i necessari participar en el procés d´al·legacions per tal que, entre tots, dibuixem la ciutat que volem.  

Les presses…i el coixí berlinès

plemarc2009Arribo quan el ple ja ha començat i em perdo el punt en el que s´aprova la comissió d´estudi per la memòria històrica. D´entrada, l´ambient sembla tranquil. Però els nervis hi són. Els altres punts, com era obvi, passen sense pena ni glòria. A precs i preguntes, tots els grups demanen explicacions a l´Alcalde per la retirada de competències a l´arquitecte i regidor socialista Jacint Raurell. Raurell reconeix, després de 2 anys de govern, la incomoditat personal, que li generen les competències que fins ara tenia delegades en l´àrea d´Intervenció del Sòl, tot i que en defensa la compatibilitat. L´Alcalde anuncia, en el mateix Ple (i per què no 2 dies abans?) que se li assignarà la direcció del futur Parc Científic i Tecnològic. El parc, però, encara no disposa de la preceptiva autorització de la Generalitat i només hi ha creada una societat mixta que és qui en gestionarà el complex, si aquest s´acaba fent. Burgaya, per la seva banda, culpa la “política 2.0” (per ell “difamació 2.0”) de tot l´enrenou. El regidor Serrat em fa feliç quan, contestant una pregunta, encunya el concepte “coixí berlinès” com alternativa (de moment prova pilot) a les bandes rugoses de la ciutat, de les que segurament se n´ha abusat i ara hi ha un problema:tothom en vol davant de casa. Sort que el coixí berlinès serà l´esperança blanca. Tot i ser aparatós, no em desagrada. Crec que serà més útil i no destrossarà els amortiguadors dels cotxes. A pregunta també de tots els grups de l´oposició, Burgaya assegura, davant l´estupefacció de tots, inclòs l´Alcalde, que l´any passat, per presses d´última hora, no es va pensar a posar la salutació de l´Alcalde en el programa del Mercat del Ram (sempre abans s´havia fet). Un any després, però, continua sense ser-hi. Continuen les presses???? Ai ai ai…. L´Alcalde, emprenyat com una abella (no davant del Ple, naturalment) però el més murri de tots, ho esmena amb un anunci a tota pàgina a OsonaComarca i El 9 Nou, on fa la salutació oficial i on (atenció!!) no apareix per enlloc el logo d´Impevic. El Mercat del Ram és la festa de tota la ciutat i és obvi, com no pot ser d´una altra manera, que qui en saludi oficialment la benvinguda sigui primer i abans que tots, el nostre Alcalde, que per això ho és!  Bon Mercat del Ram a tots i totes!  

PS: llegiu el twitter del ple i mireu el video on line     

Des d´aquí dalt

sant-sebastia1No m´agraden els silencis. I avui feia uns 10 dies que no actualitzava el bloc. Aquest cop, però, el silenci no ha estat sabàtic, sinó meditat. Autoimposat. I és que he estat egoista i m´ho he quedat per mi, però en breu ho compartirem junts. Escric el post des de dalt la millor talaia de la ciutat de Vic. Recés de pau i d´història. Abric d´honor nacional i sentiment popular. En breu, bé cultural d´interès nacional. Els que em coneixeu sabeu que aquest és l´espai homòleg del banc del temple en alçada. En el banc del temple hi vaig al punt de la mitjanit, quan el carrer ja dorm. Aquí dalt, la panoràmica vigatana és més àmplia, més comarcal (quin país!). M´hi estaré una estona aquí a l´ermita. Estic assegut allà on sempre hi havia hagut el tauló que feia de banc.  Ja fa temps que és la pedra que el sostentava el que fa la funció. L´estel vermell, però, continua esguardant-me dalt de l´arbre (sí senyor!). També parlarem ell i jo. De fet, fa molts anys que ens coneixem. Els dos riem. No cal dir més coses. Avui és un dia especial. El sol m´enlluerna la pantalla i gairebé no veig què escric. Però esmerçaré el temps suficient per acabar d´escriure aquest post, del que avui en llegireu les primeres ratlles. Amics tots, ens retrobem demà al matí i, com sempre, la fem petar. 

El POUM de la contenció?

23022009febrerAmbient de gala al Ple de Vic per aprovar el POUM. La sala fins la bandera. Des de llonganissaires de luxe, com Pau Arboix, fins el capellà del Remei, mossèn Lluis, passant per veïns afectats i l´artífex del Plà, l´arquitecte Coromines. Àlvar Solà, fidel, va seguir el guió pautat. Just acabat el seu discurs, a Jacint Codina i Josep Cullell els devien pitar  les orelles. Ningú va citar el seu nom, però Xavier Solà (CIU) i Josep Burgaya (PSC) s´hi van despatxar a gust. Molt trist i lleig (però què s´han cregut?). Només l´Alcalde, just a l´últim minut abans d´acabar el Ple, va reconduir la situació contradint -los i trencant una llança a favor de l´era Codina (sense citar-lo). Xapó Alcalde! Va ser un minut d´or en què l´Alcalde va fer d´Alcalde i va dir: tenim una gran ciutat i entre tots la millorarem. Gràcia Ferrer, d´ERC, tot i votar a favor, va anunciar al·legacions i va insistir molt en la contenció del creixement.  Tots els grups de l´oposició van fer un vot preventiu abstenint-s´hi. Anglada, sense estridències, va desgranar el seu millor discurs des que és regidor. La CUP va esgrimir un discurs trabat i estudiat, així com també ICV-EUiA que no va rebre resposta a les seves preguntes. Crec, però, que aquest POUM, tot i no ser un mal POUM, dibuixa ambigüetats calculades en la contenció del creixement. Malgrat no dir-se públicament (tothom segueix el guió oficial) s´aposta per l´escenari de creixement més alt dins dels 4 escenaris previstos. La contenció del creixement és minúscula i no majúscula. La voluntat popular expressada en el procés de participació ciutadana per l´avanç plà no ha estat escoltada. En la pàgina 52 el mateix POUM reconeix que el nombre d´habitatges programats és un 20% per sobre del llindar de l´escenari mig-alt que, sobre el paper, és l´escenari de creixement pel qual (diuen) aposta el Plà. Fent 4 números es veu clarament que l´escenari de creixement programat és el més elevat. Caldrà estar atent, doncs, a tots i cadascu dels convenis urbanístics signats o que es signaran. 45 dies de termini per presentar al·legacions poden millorar el Plà aprovat. Que així sigui. 

El boc gros o la memòria de peix?

ple-febrer-2009El regidor de PxC (i pilot professional) Josep Mª Paré s´ha despatxat a gust en la defensa de la moció de l´aeroport. Ha recitat la inèdita història de l´aviació vigatana. L´Alcalde l´ha catapultat a l´olimp dels grans oradors de mocions, fins i tot per sobre de l´orador de la del mosquit tigre, Joan Carles Fuentes, també de PxC. L´espontaneïtat de l´Alcalde li ha valgut aplaudiments a la sala. Amb 2 minuts ben emprats, Joan López ha defensat la moció conjunta de tots els grups en defensa de la cultura popular i la moció de Tornafoch ha demanat dos reconeixements institucionals: a les víctimes del bombardeig franquista i a l´acalde republicà Marià Serra i Badell. Però una moció alternativa descafeïnada (amb tuf a rescosit) presentada per CIU i PSC, i defensada per Burgaya (!!!), demanant la creació d´una comissió d´estudi (ai làs, matem el tema!) ha defenestrat la primera i ha fet entrar en una gran contradicció el representant socialista. Esquerra, però, per boca de Gràcia Ferrer, s´ha desmarcat sense embuts de la poruga maniobra de l´equip de govern i ha reivindicat amb soltura i l´èpica necessària la figura de l´alcalde republicà. Fins i tot ha reblat el clau demanant-ne el nom d´un carrer o plaça en honor seu. Xapó! Tornafoch, Soler i Anglada han atiat llavors a Burgaya (doncs Xavier Solà havia esgrimit un coherent discurs amb l´ideari de CIU) a qui han fet únic responsable que la ciutat no reconeixi institucionalment l´alcalde republicà. Quin estómac error!. El boc  gros o  la memòria de peix?. Ja als precs, un xicot de Maulets ha entregat les plaques franquistes (per ells retirades) d´alguns pisos de la ciutat, que ha acabat per fer emprenyar l´Alcalde. Llegiu el  meu twitter  i mireu els videos del Ple. 

Intervenció de Gràcia Ferrer en el debat de la moció de Serra Badell

Intervenció de Josep Anglada en el debat de la moció de Serra Badell

2 cadires buides i un botó que perd

plegener2009Avui, al Ple de Vic, quatre gats. Per això només hi havia 2 tristes cadires a disposició del públic. I encara buides. Tenia poc temps i no he fet cap tall en directe, però si twitter. He marxat del Ple quan es debatia el primer suplement de crèdit, tot just després de 3 setmanes d´haver-se aprovat el pressupost 2009, i tot i que dels més de 9 mil·lions d´euros suplementats, n´hi ha una bona part que provenen del govern espanyol i del govern català per a inversions (teatre, plà de barris…), també s´ha aprofitat l´ocasió per colar-hi (amb veu baixa i de puntetes) una partida destinada a l´aportació del capital per la societat mixta que gestionarà el parc tecnològic. M´he reincorporat als precs i preguntes. Just abans s´havia aprovat, no sense esmenar-se gairebé tota, la moció sobre la vacuna del papiloma.  Solà, contestant preguntes de Tornafoch i Jurado, ha estat hàbil explicant la “privatització” de la gestió cultural de Vic a partir d´un concurs públic. Després, Tornafoch ha patinat de valent quan, treient de context una presumpta frase dita (segons ell) per la regidora en l´últim consell de cooperació (en el que un servidor hi era i mai vaig sentir), ha aprofitat per carregar-se bous i esquetlles en la política de cooperació de Vic. I sense massa temps per res més, he anat al lavabo. M´hi esperava una sorpresa: els urinaris de l´Ajuntament ja no funcionen amb aigua! L´estalvi, doncs, és important. Però avanço que per rutina he apretat igualment el botó de l´aigua i se n´ha escapat una mica (perdó!). El botó perd. Potser caldria treure´l. No tothom llegeix els cartells del lavabo. Jo, el primer!

A la feina…però a pic i pala!

pic-i-pala-petitaFa dies que no tinc ganes d´escriure. Suposo que ho heu notat. Estic “en trànsit”. Cap a on? Això ja ho veurem…Per això he parlat poc del Baròmetre Municipal de Vic però us n´escric 4 reflexions curtes i mal comptades. El desig de l´equip de govern de copsar el pols de la ciutat ha estat acomplert. Ha costat, però, més de 50.000€ a les arques municipals. L´Alcalde és qui en surt reforçat (està eufòric!!). Els seus dos masovers, Xavier Solà i Josep Burgaya, n´han surtit ben escaldats. Quin revés! A cop de clenxa i amb ulleres progres el cavaller ha estabornit els dos vassalls amb càtedra. Per cert, un resultat similar va reflectir la modesta enquesta del meu bloc. Veig que Gràcia Ferrer perd pistonada interna, que Josep Anglada continua sent la incògnita i sorpresa electoral, que Laia Jurado conserva l´aire fresc (i virginitat política) que la va catapultar a l´Ajuntament i que Xavier Tornafoch “la té” de pedra picada pels seus electors. Malgrat tot, a dia d´avui, no hi ha en els grups de l´oposició el germen del canvi. Ara per ara, no hi ha alternativa real al govern actual. Caldrà, doncs, construir-la. A la feina doncs! Però a pic i pala que això costarà un ou…i part de l´altra!

PS: de l´enquesta, el politòleg Domènec Pérez ja en farà un bon anàlisi que, per descomptat, penjaré íntegre en aquest bloc demà dimarts.

Pressupost pantalla i ulleres horteres

plepressupost2008Arribo tard. El Ple de Pressupostos ja ha començat. Us sóc sincer, tot i tenir el Pressupost, no me l´he mirat. Avui hi ha molt de públic a la sala. De fet, la majoria són càrrecs de confiança (!!!). D´entre els assistents que no viuen de l´erari públic, hi veig l´exdegana del Col·legi d´Advocats de Vic, Rosa Varela, i el bon company i exregidor d´Esquerra, Santi Crusellas. Una pantalla gegant (mai vista dins la sala) presideix el Plenari i un enorme projector gairebé no em deixa veure un professional de talla, l´interventor Josep Saigí. Vull creure que el material no és de lloguer i que la pantalla gegant és la mateixa que la del cinema a la fresca del Somni de les Nits d´Estiu. Si el material és llogat ja em perdonaran. Millor destinar els 200€ que deu costar a qualsevol entitat vigatana o a netejar el hall d´accés del Jutjat número 5 ubicat en l´edifici de l´antiga caserna de la Guàrdia Urbana. Del Ple, em sorprenen dues coses de l´Alcalde: les noves i horteres ulleres de color rosa (o taronja escagarrinat) i la parsimònia amb la que escolta el discurs del regidor Burgaya sobre els pressupostos. Sembla com si cap dels dos es cregui el discurs. La resta de l´equip de govern, però, sembla posar-hi la mateixa cara. L´oposició en pes vota en contra dels pressupostos evidenciant una vegada més la insuficiència crònica d´aquest equip de govern per estimular espais de consens. Durant l´estona que estic al Ple només puc escoltar l´esforç de contenció verbal de l´Anglada i un discurs trabat i ben estudiat del Quim de la CUP. A les 13:30 marxo amb fred i pioc. Em quedo sense escoltar ni veure el powerpoint d´en Tornafoch on esboça les principals mancances del Pressupost (veure´n el video). Per llegir el meu twitter del ple, clica aquí.