Vic, cròniques urbanes

Amb gorra i posat seriós és com l’amic Miquel S.Cañellas garbella diàriament i amb precisió suïssa la sempre complexa història de la nostra ciutat. El considero amic i mestre i malgrat no coincidir sempre, ens uneix per damunt de tot l’estima a la ciutat. Sovint, la caminem i la trepitjem  plegats. Ara ha reeditat i ampliat un llibre de l’any 2002, Vic:Cròniques Urbanes, que esdevé de nou un compendi històric, àgil i amè, de la nostra ciutat. En les seves pàgines s’hi conté l’equilibri històrico-polític que a voltes ha mancat a alguns il·lustres vigatans. És tot un honor tenir l’exemplar, de nou, entre les meves mans. I aquest cop, a  més, dedicat. Salut i ciutat, amic Miquel.

Com tu, jo també hi era!

Com tu, jo també hi era. I és que als pobles, com les persones, ens mouen els sentiments. I si aquests no moren, algun dia guanyen. Mai abans, ni tan sols en les manis del 1977 (no hi era!) ni en la del 2006 (sí hi era!), havia pogut estar entre un mil·lió i mig d’amigues i amics. La gent regalava abraçades, somriures i fotografies espontànies. I amb fulls de paquets de folis comprats “in situ” a la “Casa del Libre” (mai vist!!) o amb velles cartulines arrugades de casa, s’autofabricaven el seu propi lema (inèdits tots!!). Us en transcric alguns dels que més van cridar-me l’atenció:

“Volem l’Estatut
“A mi prima Remedios de Cáceres: no por ser independentista dejaras de quererme,verdad?Un beso guapa!”
“Eternes Gràcies TC”
“Espanya, ens retrobem al Mundial de Brasil 2014”

PS:en l’últim video podreu escoltar el moment en què, un cop dissolta la capçalera, un exaltat increpa al President Montilla.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Ple ordinari Ajuntament de Vic 07/07/2010

Demà dimecres hi ha ple ordinari a l’Ajuntament de Vic. S’hi debatran fins a 5 mocions, de les que en destaquen la de la prohibició del burka (PxC) i la de suport a la IP pel referèndum (ERC). I encara podria haver-n’hi una més per via d’urgència. També s’hi aprovarà la polémica rebaixa dels sous dels càrrecs electes i a precs i preguntes els grups de l’oposició demanaran pel cas Jurjo. Podreu seguir-lo com sempre per Qik i Twitter.

A recer de turistes

Per arribar a aquí dalt, a peu o amb helicòpter. Per arribar a allà baix, a peu o amb barca. I jo, com vosaltres, tampoc tinc ni helicòpter ni barca, però sí cames. En els dos llocs, un cop arribats hi estareu a recer de turistes. És llarg d’explicar però en breu ho intento.……………………………………………………………………………………….

mmmmmmmmmmmmmmmmm

Dir-se el Sí entre neveres i entrepans

Dia esplèndid. Caminada de vigília d’estiu. De sobte, m’aturo encuriosit just abans del recòndit indret i en la distància, penso: no pot ser. A la sorra, un públic de nevera i entrepà esguarda ansiós d’aplaudir l’efemèride. El fotògraf es contorsiona per captar l’onada blanca i els nuvis alegres, sense que la nevera ni l’entrepà de xoriç espatlli la instantànea. Mirades furibundes des de tovalloles de propaganda assetgen els avorrits convidats que semblen criticar amb sorna l’espectacle arenós. Els vestits curts i arran de moqueta de les convidades frígides a l’enllaç estival fan espornejar quatre ulls d’armaris amb potes que engoleixen xibeca barata arran de platja. Durant la cerimònia, el xiuxiueig enverinat d’uns i altres sembla amansar el soroll de les onades. Sense música ni micro, l’escenari de sorra esdevé el mercat de Calaf i ofega el que imagino era el “Sí” nupcial. Un petó marrano dels nuvis, fet des del cabreig i no del festeig, acaba sentenciant una cerimònia nefasta. Ni els aplaudiments conjunts de víctimes i botxins, units per uns instants, aconsegueixen amainar les llàgrimes d’una núvia que enfadada ressegueix sola el camí de sorra de tornada. Fotografio, perplex, les restes del gran dispendi (quina calerada fer arribar tot això a peu de platja!!) que pels nuvis desconeguts ha acabat amb una gran decepció. Neveres, entrepans i domingueros són mals companys per dir-se el Sí!

A la UVIC, consens i sentit comú

Si políticament algú pretengués, encara que fos remotament, desvirtuar el projecte universitari de la UVIC que els últims anys s’ha consolidat quantitativa però sobretot qualitativament, per embrancar-se en un projecte paulatí de privatització total deixant la vocació de servei públic de la UVIC a la deriva, faria un flac favor a la ciutat i mermaria les potencialitats del projecte territorial i social, a més de l’acadèmic, que també emana de la UVIC. Els últims dies, tot i que no hagi estat aquesta la intenció política (???) del màxim representant de la ciutat i President de la FUB, la línia comunicativa emprada per l’elecció del rector/a, així com el tracte dispensat vers la comunitat universitària per aquest afer, juntament amb l’acumulació de càrrecs vers alguna persona que, si bé permeten els estatuts de la FUB, semblen generar disfuncions, no han ajudat gens a visualitzar una posició clara i un projecte engrescador basat en el model actual que aglutini al seu voltant la majoria de la comunitat universitària. Més aviat s’ha visualitzat precipitació i poc tacte. En qualsevol cas, la millor carta de presentació per qui sigui el nou rector/a de la UVIC no és de ben segur  un claustre posicionat en contra (tot i no ser vinculant) o una comunitat universitària majoritàriament recelosa. Només per això ja valdria la pena reconduir la situació i buscar una entesa que fagi possible el diàleg i el compromís ferm en la defensa i desenvolupament del model actual. Si bé no és qüestió de noms, sinó de models, també és cert que el nom fa el model. I per tant, més enllà que el patronat de la FUB amb l’Alcalde al capdavant, sigui qui estatutàriament  elegeixi el nou rector/a, seria un error estratègic fer-ho sense el consens suficient en el sí de la comunitat universitària, sobretot d’ aquella acreditada per la seva vàlua en la consolidació del model universitari que avui és vigent i que tants bons fruits ha donat a la ciutat, a la comarca i al país.

Els primers premis de l’Osonosfera

Aquest dissabte 12 de juny a les 11 del matí a la Sala Coll i Bardolet de l’edifici del Sucre l’Osonosfera entregarà els seus primers premis blocs educatius d’Osona en les categories d’Infantil-Primària i Secundària-altres nivells. L’Osonosfera, doncs, posa en valor l’estimulació social del bloc com a eina de comunicació interactiva a través d’aquets premis i a la vegada projecta en força la comunitat blocaire de la comarca, ara des de l’àmbit de l’educació. Cal felicitar, doncs, el col·lectiu de l’Osonosfera per impulsar i organitzar els seus primers premis. Adriana,Jordis,Joan A,Joseps,Carles,Guillem i molts d’altres, ànims i endavant. Ens veiem dissabte!