Política? No, gràcies !

Després dels úlltims cicles electorals i de la baixa participació registrada, sembla lògic i en certa mesura urgent, reflexionar i adoptar solucions per mimvar el desencís general amb la política i els polítics, així com estimular de nou la il·lusió col·lectiva en benefici de la comunitat. Aquest és un repte difícil però necessari i que ha d´obligar al govern i a les estructures dels partits tradicionals a repensar la representativitat territorial, personal i política de tots els seus electes, així com reorientar les seves estratègies de capilarització a la societat. I per exemple, més enllà de l´informe dels experts que servirà de base de treball per la ponència parlamentària que ha d´elaborar la llei electoral catalana (i que conté algunes mesures innovadores per tal d´incentivar, a priori, la participació, tals com el desbloqueig parcial de llistes electorals o la votació anticipada) per tal de crear, entre d´altres coses, un escenari electoral més equitatiu, transparent, incentivador i sobretot participatiu pel nostre país, caldrà sobretot i en primer terme, una reflexió profunda del perquè d´aquest desencís ciutadà. Aquesta reflexió només pot tenir una conclusió: que els partits, els polítics i els governs en general, siguin del color que siguin, han de començar a fer de l´autocrítica la seva primera norma de conducta. De no fer-ho, del títol d´aquest post se´n podran fer adhesius!

L´or negre de Riutort

Aquest és un indret que, com tots els que us relaciono en l´apartat de rutes inèdites, té una connotació curiosa i singular, fins a cert punt misteriosa, pel fet de ser poc coneguda (menys mal!!). Si us agrada tastar país, us la recomano. Podreu olorar i tocar amb la punta dels dits l´or negre del que malauradament encara tots en som presoners, el petroli. Us parlo de la Mina de Petroli de Riutort, a l´Alt Berguedà, i al costat de Guardiola. De mines pel Berguedà n´hi han unes quantes (però la majoria del germà pobre, el carbó!), i la veritat és que de mines de petroli subterrànies us costaria molt de trobar-ne, fins i tot arreu del món, doncs són escasses. Per arribar-hi cal que aneu fins a Guardiola de Berguedà i des d´allà agafeu la carretera (B-402)en direcció a la Pobla de Lillet, i a pocs quilòmetres trobareu indicat un trencant a l´esquerra, l´agafeu i una pista forestal que voreja el riu us portarà al peu de la mina.
A la porta us hi trobareu un documentat guia que té la paciència durant el cap de setmana d´estar-se sol durant hores davant l´entrada de la mina esperant que s´hi atançi algun curiós. A la mina, oberta només els dissabtes i diumenges, hi podreu accedir pagant un import simbòlic pel seu manteniment. A dins, hi trobareu llum si la “burra” no fa el burro! Sinó hi accedireu amb llanternes (molt millor!!). Dins les galeries (en visitareu 2 i mitja) l´olor de petroli i de sofre us farà prestar atenció a les margues bituminoses (betes de roques) de les que en regalima petroli. Aquestes roques (margues) eren les que s´extreien per destil·lar-les i fer-ne aflorar el petroli. No serà fins al fons de la galeria central on hi trobareu la roca mare, tota ella impregnada de petroli que després de cent anys d´inactivitat continua escolant-s´hi. Atenció al peculiar bacteri blanquinós (estudiat ara per la Universitat de Barcelona) que podreu veure per les roques i que té la sàvia funció de biodegradar el petroli. Conviu, però, amb tritons, salamandres i ratpenats que aguarden tranquils el recés dels anys. Aquests amics no us molestaran perquè ja tenen una galeria exclusiva per a ells, i a la qual obviament no accedireu. Ja de tornada us sorprendrà a mig camí una galeria inundada d´aigua cristalina de pluja (a la fotografia) que fa encara més interessant la ja de per si curiosa visita. Ja per finalitzar, tornareu per una segona galeria, que us tornarà a deixar a l´entrada de la galeria principal. Si us hi arribeu, espero que us agradi.

Del "consell de ciutadania"

Tot i que no en coneixo els detalls, del discurs d´investidura se´n desprèn que el consell de ciutadania, una de les apostes d´aquesta legislatura, serà un òrgan clau per determinar les accions a empendre i les polítiques a aplicar per afrontar el repte de la immigració. Potser serà un espai on es debatrà i s´analitzarà el què, el com i el quan, en temes de convivència, però del que a priori sembla que no hi ha dubte és que PxC no en formarà part, tot i que si que en formaran part totes les altres formacions polítiques, així com potser també d´altres agents socials. Almenys això és el que va dir l´alcalde en el discurs d´investidura quan va fer notar que per formar part del consell només s´havia de renunciar als ideals racistes i xenòfobs. Tot i que l´exigència pot semblar òbvia i evident, i entendre´s com allò políticament correcte, crec que caldria repensar seriosament la possibilitat que PxC n´acabés formant part, inclús sense renunciar als seus postulats. Ens agradi o no, PxC és un partit plenament legal i els seus vots totalment vàlids (i no són pocs!!) i excloure´l d´aquest espai significa excloure del mateix debat la veu de tots aquells ciutadans que van decidir votar-lo, precisament, per donar un toc d´alerta als partits tradicionals en la complexa situació de la immigració. Integrant-lo en el debat és, al meu entendre, la millor manera de fer front al repte plantejat fent política de ciutat i no mostrant feblesa democràtica davant de posicions excloents o xenòfobes.

Vila d´Abadal, "il cavaliere"

Dissabte d´investidura. La sala de la columna plena de gom a gom, però amb alguna absència important. El calor i la suor, els companys de viatge d´aquesta sessió d´investidura. Els ventiladors vermells postrats a la columna, semblen restar impassius al pas dels anys. Durant els 8 anys que he estat regidor no han deixat mai de fer el seu precari servei. Presideixen la sessió el regidor més gran i el més jove, Jacint Raurell i Laia Jurado. Amb posat seriós i poca emoció, Raurell desgrana el protocol d´investidura. En el moment de jurament dels càrrecs, molts dels regidors fan ús d´una acurada prosa de país. Pocs són els que respecten el protocol del Si, ho prometo, o del Si, ho juro. De ser-hi, jo també me l´hagués saltat, afengint-hi quelcom, però breu. Seguidament, s´investeix l´alcalde sense sorpreses, i a més, la CUP, amb un gest elegant, decideix votar en blanc. Aplaudiment sonat pel nou alcalde. Ell mateix comença a posar l´havanera a tots els regidors i també els fa entrega d´un pin d´or (tots els que ja eren regidors el tindran repetit, perquè?). Anglada i els seus regidors fan el primer lleig a l´alcalde no deixant-li imposar l´havanera. Vila d´Abadal no s´immuta i ho respecta. Les dots de cavaller es noten. L´alcalde es prepara per llegir el discurs, fa canvi d´ulleres i es repentina amb estil. Li agrada tocar-se els cabells, és una mania (jo també la tinc, no passa res). PxC fa el segon lleig de la sessió i abandona, juntament amb la seva claca, la sala de la columna. Vila d´Abadal fa una crida al silenci i demostra autoritat començant el seu parlament. Desgrana un bon discurs, no sense abans tenir records per tots els alcaldes que l´han precedit, pel seu pare i sobretot pel seu avi que el contempla desde la galeria de vigatans il·lustres. Durant el discurs deixa entreveure que marcarà perfil propi, no amaga res i matisa poc. Conclou. El recent adquirit quadre dels segadors, de Sert, sembla cobrar vida quan la Coral Canigó entona l´himne nacional, que fa posar el puny en alça al regidor Quim Soler, que és l´únic que l´aixeca. La sessió s´acaba i Vic ja té nou consistori. El camí que separa la sala de la columna de la llotja del blat serà un bany de felicitacions per l´alcalde. S´hi sent còmode enmig de la gent, somriu i encaixa mans a tort i a dret. L´encaixada es nota sincera però se li exigirà un bon treball. A “il cavaliere” de feina no n´hi faltarà. Però d´entrada ja ha demostrat cintura entomant la decisió presa pels portaveus dels diferents grups polítics de no pronunciar discurs d´investidura per deixar Anglada sense poder pronunciar el seu. Per mi, ja ho vaig dir, això és un error perquè només obviant-lo mai solucionarem el problema. Ara, però, ja toca arramengar-se. Que hi hagi sort…

De bipartit a quadripartit

Tres dies abans de la sessió d´investidura, ICV-EUiA es resitua en l´atapeït mapa polític vigatà i anuncia que també estarà a l´equip de govern. Si això fos un partit de futbol, la jugada d´ICV-EUiA s´aplaudiria com un gol per l´esquadra, però quan el partit ja està guanyat. Ambtot, i vistes les circumstàncies, és un bon cop d´efecte que pulveritza encara més el bipartidisme defensat just després de les eleccions. El govern fort i estable de la ciutat de Vic estarà format per 4 dels 6 grups polítics representats a l´Ajuntament. Ara bé, un govern fort no necessàriament és un govern de molta gent. No obstant això, aquest escenari fa bo el discurs de Vila d´Abadal oferint un govern d´unitat enfront de PxC. Tot i no compartir aquest criteri, que al meu entendre dóna ales a PxC, i a l´espera de saber la concreció del cartipàs municipal, és fàcil endevinar que la gestió d´aquest quatripartit serà complicada i a hores d´ara no m´atreviria a certificar-ne la garantia per 4 anys, doncs ara per ara no m´imagino al 2011 un escenari electoral en el que els 4 partits arribin governant junts a les eleccions. I una apreciació modesta: el quadripartit donarà d´entrada a l´alcalde una gran estabilitat, sempre i quan es pactin les desavinences, i sempre que l´àmplia majoria (els plens i les comissions informatives seran a partir d´ara un pur tràmit administratiu) no instal·li l´equip de govern en un oasi institucional dins un polvorí ciutadà. Com sempre, temps al temps.

Un alcalde generós.

Finalment i com era d´esperar hi haurà “tripartit” a Vic. I tal i com deia fa uns dies en un altre post, Vila d´Abadal haurà estat un alcalde generós. D´entrada, això és d´agrair perquè qui tot ho vol, tot ho perd. Per tant, els partits de CIU, PSC i ERC governaran la ciutat de Vic i a priori (?) ho faran durant els pròxims 4 anys. Tot i que en breu crec que ICV-EUiA també entrarà al govern, doncs a l´oposició hi tindrà un paper difícil. A Vila d´Abadal li aplaudeixo aquest gest polític i estratègic. Però en pot pagar un preu polític molt car si no en mesura bé l´efecte. Aquest pacte de govern de la coalició de CIU amb el PSC i ERC (tercera i quarta força política a Vic, respectivament) comportarà governabilitat política però haurà de comportar també governabilitat social. Dit d´una altra manera, com que és un acord de govern pensat i defensat per fer front a la PxC fracassarà estrepitosament si més enllà dels despatxos i de la seu consistorial, no s´actua a peu de carrer i s´evidencien polítiques i actituds fermes que donguin empara als ciutadans en les seves variades demandes. Per tant, l´equip de govern necessitarà un desllurigador permanent en cadascun dels fronts oberts per combatre el fenòmen de la PxC, un fenòmen que per cert no es combat només obviant-lo i silenciant-lo en la sessió d´investidura (quin error!) o en qualsevol ple, sinò que es combat trepitjant carrer, aportant solucions i aplicant-les amb severitat i contundència.

A "can rumia"

Ei, perdoneu que aquesta setmana no hagi actualitzat el blog. Us podria dir que estava de vacances però és poc creible. El que no em negareu és que aquesta setmana ha plogut molt…sort que no se m´han mullat els papers. Però vinga us diré on era. Era a “can rumia”. Ho coneixeu? Alguns segur que sí…i sinó seguiu el camí que el cor (o millor el cap?) us dibuixi.

Vestint la investidura

El pròxim 16 de juny es constitueix el nou ajuntament en el que Josep Maria Vila d´Abadal serà investit alcalde, per primera vegada a la història de Vic, per una dona, la regidora més jove de l´Ajuntament, Laia Jurado, que en aquest sentit, m´agafa el relleu. Abusant de la vostra confiança i sent coneixedor de qui no arrisca no pisca, m´atreviria a dir que Vila d´Abadal serà investit alcalde ja en primera volta, és a dir, amb la majoria absoluta dels vots. Si bé la situació política vigatana després dels resultats de les eleccions estimulava a la coalició guanyadora de CIU a buscar, sense presses, acords amplis amb d´altres forces polítiques, Vila d´Abadal serà, d´entrada i pel què intueixo, un alcalde generós. El seu tarannà ajudarà a crear complicitats entre els diferents partits i a establir les sinèrgies personals necessàries entre els diferents candidats, amb alguns més que amb d´altres, per dibuixar junts un escenari més esperançador que l´actual. Malgrat que no m´agrada dir-ho, la PxC ha continuat marcant l´agenda política de l´Ajuntament, almenys en aquesta primera sessió d´investidura. Desitjo que sigui l´última vegada perquè espero que l´alcalde, juntament amb el nou equip de govern i els acords programàtics entre les diferents forces polítiques conjuminin les seves voluntats fermes per afrontar el repte que les urnes els han plantejat i aconsegueixin anar reconduint, amb fets i no paraules, dins l´Ajuntament però també a peu de carrer, la situació política i social a la nostra ciutat. Dit això, tots els grups polítics, inclòs la pròpia PxC, haurien de deixar de banda els interessos personals i polítics, anteposar la humilitat a la vanitat, assumint cadascun d´ells el rol que el resultat de les eleccions els ha reservat, i actuar només i en exclusiva en clau i interès de ciutat. Això és bàsic. Primer de tot, la ciutat. Només faltaria! Aquells que tinguin dubtes sobre això, no són dignes d´estar a l´Ajuntament.

Mà esquerra


Mà esquerra és el que necessitarà el nou alcalde de la ciutat de Vic després dels resultats d´aquestes eleccions. Després del resultat espectacular i alhora preocupant de PxC a Vic, desitjaria dels representants polítics que han estat escollits pels ciutadans una voluntat ferma, serena i inequívoca d´afrontar el principal repte que té la ciutat d´avui. Un repte, el de la immigració i convivència, que ha d´esdevenir un eix vertebrador comú del model de ciutat, del que se n´haurien de despendre una multitud d´efectes col·laterals en sanitat, educació, urbanisme, benestar social, etc… És evident que per fer front a aquest repte i afrontar-lo amb garanties d´èxit, tant des de l´Ajuntament com des del carrer, cal voluntat, estabilitat i contundència, però prèviament i primer de tot cal, també, que entre tots fem un exercici de reflexió i sobretot d´autocrítica. Donar la culpa als altres és un argument barat i poc responsable. A partir d´aquí com més acords, complicitats i sinèrgies positives s´estableixin entre els diferents grups del consistori, millor, però qualsevol acord de govern ha d´estar fet i pensat en clau de ciutat i no per un mer repartiment de poder o en clau de volta. D´entrada, sentit comú. Les presses no ens calen i les exigències tampoc.