L’Atlàntida de tothom

L’Atlàntida no ha sortit cara. El cost de més de 30 mil·lions d’euros acabarà essent barat si concebim el nou teatre-auditori no només com una de les millors caixes acustico-escèniques d’Europa, que també, sinó com la icona urbana que ha fet possible cosir el barri de l´Horta Vermella amb el dels Caputxins. Una icona urbana que ha de ser el nou pols urbà i social de la ciutat de Vic que, una vegada rehabilitada la zona de les Adoberies, contribuirà a fer que la ciutat visqui per sempre de cara al riu i no d’esquena. Seria un error flagrant no concebre el teatre així. I per concebre-li la ciutat se l’ha de fer seu. No serà el teatre dels músics i dels artistes, ni dels vips de la jet-set vigatana, ni tan sols el teatre d’un representant o grup polític, sinó el teatre de tots els ciutadans i ciutadanes de Vic i comarca. No en va la fundació que el gestiona hauria d’obrir-se política i socialment, també, a la ciutat. A la ciutat tenim entitats i persones de solera cultural suficient per tenir idees i propostes que innovin i produeixin dins del sector. I a més, hem d’exigir on calgui que l’Atlàntida formi part dels circuits nacionals de producció i si, tal i com sembla, a nivell nacional s’opta perquè en l’àmbit geogràfic i territorial on Vic s’ubiqui hi hagi d’haver un nou teatre de categoria E2, aquest només pot i ha de ser el de Vic. Ni més ni menys. Només així podrem rendibilitzar i socialitzar un teatre de ciutat, comarca i país. (foto:Adrià Costa).

Europa diu, Espanya crida, Vic acull

Abril eclíptic. Serra homenatjat. Pluja fina. Sequera política. Tribunal covard. Hi ha set de noticia. Silencis que parlen. Comentaris enverinats. Anònims i nominals. A ningú li falta raó. Arguments de tots colors. La política no és mai silenci però a voltes vol poc soroll. Triangle a 3 bandes. Carambola de billar. Europa diu, Espanya crida, Vic acull. Som la via i única garantia.

Ara sí!

Tot i el retard (i encara sense quadres ni cadiram) des d’ahir ja estic instal·lat al nou despatx del carrer Argenters de Vic. Les obres, mai prou ben agraides, han “amorosit” una finca ja de per si agraïda.  La icona que visualitzeu darrera la finestra (foto en obres) té reservada, gairebé en exclusiva, una servitud de llums i vistes. No en va, les cortines no són del tot opaques.

.

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 07/04/2010

Demà dimecres hi ha Ple ordinari a l‘Ajuntament de Vic. Amb un ordre del dia escuet i majoritàriament de tràmit, s’espera que a precs i preguntes tots els grups demanin explicacions a l’Alcalde per haver perdut els papers en la conversa mantinguda amb gent de l’Orfeó arran del còmic esquetx sobre la inauguració del teatre.  Com sempre, el podreu seguir en directe via twitter i qik però a partir de les 12:30 del migdia.

K.O.

Desautorització i revés sec de Montilla al Secretari d´Organització del PSC i fins ahir director de les últimes campanyes electorals de l’imperi socialista, José Zaragoza. L’operació “gulag”, però, no acabarà aquí. Dins del partit, el triangle bermudià Iceta-Zaragoza-Montilla (al govern, Montilla fa temps que juga a un altre triangle paral·lel, ara visualitzat!) comença a escolar-s’hi l’aigua. S’acosten canvis. Primavera de trempera i delera.

La pedra al camí

Fa uns dies la curiosa pregunta d’un nen d’Olot sobre les pedres va fer-me postejar sobre el tema. Ahir, sota l’auspici d’uns amics de la ciutat comtal, va reaparèixer l’enigma. Aquest cop centrat en les pedres del camí. Les que van decidir no ser mur. Vam arribar a una conclusió ja sabuda i tal i com fa temps va ensenyar-me una persona especial, mai hauriem de moure una pedra del lloc on la trobem. I si ho feu, que sigui només per regalar-la. Les pedres del camí, malgrat no semblar-ho, resten endreçades. Cadascuna al seu lloc i amb la seva funció. I és que les pedres, eternes elles, podrien tenir el do de la casualitat passada i futura. Aquella casualitat interna que fins a cert punt Sigmund Freud negava i que Carl Jung, el seu deixeble i bon amic, defensava. En certa manera, la humanitat també és fruit d’una casualitat que reposa sobe pedres. Casualitats que, temps era temps, ja existien a la cort del nostre Rei Pere III El Gran, fill de Jaume I i Violant d´Hongria. Ara, del curós estudi de les seves restes, se’n podrien esbrinar algunes més. No en va, passat és futur. (foto: pedra mil·lenària regalada i molt especial).

L’oasi del POUM de Vic

Ras i curt. El POUM de Vic aprovat provisionalment és molt millor del que va aprovar-se inicialment. Es podria dir, fins i tot, que no és el mateix. La “rectificació” prové de l’estimació de les al·legacions ciutadanes, així com de la dels grups polítics que també van presentar-ne (ICV-EuiA, CUP i ERC), que no tan sols l’han millorat, sinó que n’han fet corregir alguns criteris. No en va, doncs, la seva aprovació ha estat unànima. Solà estava cofoi. Rectificar és de savis. Ell mateix ho va reconèixer: “de l’error n’hem fet virtud i jo al mig merdejan-t’ho tot”. Touché. Fins i tot Anglada va dir-hi el “Sí”, encobert d’abstenció pactada (i amb contrapartida inclosa, a visualitzar-se d´aquí 1 o 2 plens). El tagline “poumista” dels diferents portaveus, inclòs CIU, fou en clau de futur, de reconèixer l’esforç col·lectiu i participatiu, excepte el del PSC, que va entestar-se en parlar del passat i sacrilitzar (en excés) l’urbanisme de l’era Codina. Potser (o no) fou una estratègia pactada amb CIU, però si ho fóu, se’ls passà l’arròs. El ple va acabar, fins i tot, amb aplaudiments dels regidors presents. I és que després de la tempesta de l’aprovació incial del POUM, ara l’aprovació provisional ha fet aflorar de nou l’oasi vigatà (?). Us deixo el meu twitter i qik del Ple.

(foto:osona.com)

Ple Ajuntament de Vic 19/03/2010

Aquest divendres hi ha ple extraordinari a l´Ajuntament de Vic i de l´ordre del dia en destaca sobretot, l´aprovació provisional del POUM (malgrat que a la web no es pugui consultar per dificultats tècniques,ai ai ai!!). S’aprovarà per una àmplia majoria, i només PxC es desmarcarà del vot favorable. Cert és, però, que el POUM que s’aprovarà és molt millor que el que en el seu dia es va aprovar incialment en el Ple del passat  mes de febrer, on alguns grups, com ERC, ja van anunciar que, tot i ser socis de govern i votar-hi a favor, hi presentarien en posterioritat al·legacions pròpies. Igual que també anunciaren la resta de grups de l’oposició. Al final, l’allau d’al·legacions presentades, que en la seva gran majoria han estat acceptades, han configurat un POUM millorat i més equilibrat que l’anterior, i en el que els grups de l´oposició, via les seves esmenes, també hi han fet aportacions interessants. I així entre tots l’haurem fet millor i com que bé està el que bé acaba, cal donar-hi ple suport. Com sempre, podreu seguir el Ple en directe en aquest bloc per via twitter i qik.