Comarquinal

El tren va portar la Laura a Comarquinal. Aquest és el nom amb el que Miquel Llor va fer famosa la ciutat dels sants amb el seu mític llibre. I només la Laura sap com la van tractar a Comarquinal. Endevino que potser és així com s´han sentit tractats els que fins fa poques hores eren els socis de govern del PSC al Consell Comarcal d´Osona, quan la sociovergència ha estat una realitat. Un cop sec i dur és el que ha etzibat el PSC als partits nacionals d´esquerres (ERC i ICV-EUiA). Per alguns serà política en majúscules, per altres serà de tot menys política. O poder per poder. I és que en política ja les he vist de tots colors. Convençut i ferm defensor del pacte d´esquerres, crec que pel PSC no és la millor opció, malgrat ser llaminera com a carmel. Però em costa d´entendre, i no tant per la voluntat de pacte entre CIU i PSC, que tot i no ser natural, podria ser “òbvia” en 2 partits majoritaris de govern, com si per la justificació (?) per no reeditar el tripartit comarcal. Fins les últimes setmanes, tal i com cadascun dels líders comarcals dels partits de govern del consell havien manifestat, entenia que la primera prioritat era reeditar el govern d´esquerres. És obvi que el Consell necessitava de la corresponsabilitat de Vic com a client principal, i que una hipotètica retirada del cànon pels serveis prestats a l´Ajuntament de Vic, hauria deixat en una situació compromesa l´entramat de l´ens comarcal. De fet, estic del tot segur que l´oferta de CIU ha estat irresistible i fins a cert punt inigualable. Per tant, la cosa és clara: CIU buscava nòvia (ansiava tenir-la!) i totes li han fet vores (erc i icv-euia van tenir l´opció de festejar-la, i no ho van fer), excepte la filla de la corona, que contenta i espavilada com cap altre, ha vist que allà on pots pagar amb plata no paguis amb or. I la cirereta del festí és que el pacte comarcal solidifica el pacte de Vic entre CIU i PSC, però l´afebleix molt entre ERC i ICV-EUiA. I potser aquests no trigaran a triar una sort més digne. I sinó temps al temps.