Ple de precs

L´amplíssim equip de govern de Vic ho cuina tot de portes endins i fa dels plens una tribuna d´avorriment per estabornir la clientela. Que tot sigui dit de passada, continua omplint la sala de plens. No osbtant això, traspua certa intranquilitat a la bancada del govern i dóna la sensació que el ple, tot i ser un pur tràmit, és la dúctil penitència a pagar per l´equip de govern. Aquest va ser un ple de precs, 18 en total, entre PxC i CUP. Anglada s´hi abona. Molts d´ells, però, eren precs per fer a la comissió informativa i no al ple. Però ja hi estem acostumats. Paciència. Ara bé, la monotonia del ple permet entretenir-se en curiositats. Per exemple, a qui dirigeixen les mirades la majoria de regidors de govern, sobretot els que no són de CIU: a l´Anglada. Per què carai li presten tanta atenció? Fins i tot Josep Burgaya, en la seva primera intervenció durant aquesta legislatura, semblava justificar-se davant d´ell quan va voler deixar clar amb molt d´èmfasi, que la creació de dues places de personal eventual a l´IMPE no eren de nova creació, sinó que ja existien i ara es renovaven i per tant això no suposava un increment de la despesa de personal. Xavier Tornafoch també va ser víctima d´aquest afany de justificació (davant d´Anglada) quan defensava deixar sense efecte, amb molt d´encert, l´alienació del solar de la caserna per fer-hi habitatges de lloger protegits. Reconec que ha de ser difícil maniobrar políticament en aquestes circumstàncies però haurien d´anar trobant l´equilibri necessari per no visualitzar que tot es fa i es pensa en clau d´Anglada. A la ciutat som molts els que volem justificacions i explicacions de les coses que es fan, però sense intermediaris.