Recordant Pallach

La calor apreta de valent en aquest petit cementiri d´Esclanyà (Baix Empordà). Us escric a peu de tomba de Josep Pallach, amb un d´aquests artilugis itinerants que et permeten conectar-te des de qualsevol racó de món. Encara no un centenar de tombes mal comptades conformen aquest petit cementiri construït pels propis veïns l´any 1904. I és en aquesta diada, que he volgut fer la meva peculiar ofrena nacional (una simple i austera branca de llorer) a la tomba de Josep Pallach, un dels meus referents nacionals. Sense oblidar, però, cap ni un dels que van lluitar i morir per les llibertats d´aquest país, des de Guifré a Companys. Però avui és a Josep Pallach a qui vull testimoniar. Entendreu doncs, tots aquells que heu seguit la meva trajectòria, que el moment no podia ser més oportú. Els postulats de Pallach, criticats i menystinguts per molts dels que després van reivindicar-lo, continuen sent d´una rabiosa actualitat. I en un moment en el que afloren corrents d´aglutinament nacional, no us sorprendrà si us dic que, per uns instants, m´he deixat endur per la imaginació emotiva d´aquest moment i el subconscient m´ha dibuixat un horitzó sobirà i socialista en el que Pallach continuava en actiu i on un partit sense nom, però d´esquerres i socialista i d´àmbit estrictament català, n´aglutinava tot el centre-esquerra projectant un sentiment nacional de país que despertava de nou la il·lusió col·lectiva d´una nació plena, on més enllà de la territorialitat interessés la sociabilitat. I és que cal convèncer més que guanyar, i cal demostrar més que imposar. Aquest és l´imaginari col·lectiu i l´estela del record que mai cal oblidar!