Un lloc suspès entre el cel i la terra

Arrecerar-se sota el perfil feréstec del Montsec per descobrir-ne les entranyes, és una capbussada agraïda a la història d´aquest país. Si sou curiosos, i us agrada badar, aquesta ruta us agradarà. Cal que us atenceu fins a Tremp, al Pallars Jussà, el més desconegut. L´altra, el Pallars Sobirà, la sort ja l´ha fet ric.
El Montsec, terra de romer, a més de ser un marc excepcional per a la producció de mel, és un gran aparador natural serpentejat per estrets congostos que amaguen més d´una sorpresa. Per veure-les cal no tenir mandra al volant i conduir gairebé sempre per carreteres on Jesucrist hagués pogut perdre l´espardenya… Us parlo de Guàrdia de Noguera, de Moror, de Beniure, de Sant Esteve de la Sarga, de Castellnou de Montsec, d´Alsamora i de Montrebei. Abans però, cal arribar a Tremp, i des d´aquí, en direcció a Balaguer per la C-13, trobareu a pocs quilòmetres un trencant a la dreta que us menarà fins a Guàrdia de Noguera. Si voleu matar el cuc, aquest poble és un bon lloc per fer-ho. No us costarà gens trobar La Rectoria, on l´Ester i el Jaume, si voleu, us oferiran bona menja i hospedatge. Aquest primer poble, si no és per recuperar-hi forces, no cal que us hi atureu. A partir d´ara una estreta i sinuosa carretera serà la vostra guia. El proper poble serà Moror, que destaca per la seva vila closa (val la pena!). Abans, però, i després de pocs quilòmetres de deixar Guàrdia de Noguera, en un revolt tancat trobareu a mà dreta un trencant que us indica el castell de Mur. La seva singular arquitectura d´inspiració romànica, datada pels volts del segle XI, el converteix en l´emblema dels castells de frontera dels comtats catalans. Des del trencant fins al peu del castell us separa gairebé una mitja hora amb cotxe. Però el castell, obert només els diumenges i amb visita concertada, des que una colla de brètols van espantar-ne la noia que hi feia de guia (cabrons!!), és visible a la llunyania al cap d´uns pocs quilòmetres d´agafar el trencant que hi mena i la seva peculiar silueta, semblant a un vaixell, l´endevinareu sense problemes. Després de Moror, passareu Beniure, i al cap de pocs quilòmetres arribareu a Sant Esteve de la Sarga, on us en recomano la seva bonica església romànica a peu de carretera. Just després, un petit trencant a mà dreta us menarà fins al desconegut poble de Castellnou de Montsec, una de les recompenses d´aquesta ruta i que dóna títol al post. La carretera, malgrat semblar abandonada, amb 10 minuts us menarà fins al poble. Tot i que és més estreta i malmesa que l´anterior (només hi passa un cotxe) regala just abans d´arribar-hi una imatge insòlita i imponent: les carenes del prepirineu que enllaçen Catalunya i Aragó són el teló de fons d´aquest tossal de quatre cases, una de les quals, és la cuna del primer explorador i descubridor de Califòrnia, Gaspar de Portolà i Rovira. Els poc més de 10 habitants, bé ho afirmen sense por d´equivocar-se. Cert és, que el seu pare, Francesc de Portolà, s´hi exilià quan quedà desposseït dels seus béns per ordre de Felip V, després de defensar (com els vigatans) els drets de l´Arxiduc Carles a la Guerra de Successió. És en aquest lloc suspès entre el cel i la terra, on durant el seu exili, la natura i el “bon ofici” del pare Portolà féu engendrar el prolífex català. Una placa a la casa-castell natal en commemora l´efemèride, i una escultura al llinatge dels Portolà just al costat de la casa complementa l´homenatge. Qualsevol racó del poble es converteix en un balcó natural senzillament espectacular.

Si desfem el camí fins la carretera d´abans, i la continuem, ens podem atançar fins Alsamora, per veure-hi l´esplèndida torre romànica de 15 metres, i una de les més ben conservades de Catalunya, últim vestigi en peu del recinte murallat que envoltava el perímetre del castell. Des d´aquí, un rètol rovellat i mig esquinçat ens conduirà en pocs quilòmetres fins a l´entrada de les parets del Congost de Montrebei. Aquest congost, un dels més impresionants de Catalunya amb parets de més de 500 metres d´alçada, és un cop de destral a la serralada del Montsec fet pel riu Noguera Ribagorçana. Aquest tall, avui, és la línea divisòria entre Catalunya i Aragó. Abans d´arribar al tram de camí escarpat a la roca, que serpenteja com una serp el curs del riu, passareu un pont penjant metàl·lic que es belluga poc (si no hi salteu, clar!). Ja en el camí on les parets del congost semblen abraçar-te, cada racó és una postal i cada paret una escultura. Cap a la part final del tram escarpat on el congost ja comença a obrir-se, i just després que el camí fagi un revolt brusc a l´esquerra, s´enfila amunt, al costat del camí, la tartera que grimpant et porta a la cova Colomera (cal fixar-s´hi ja que sinó el pas pot passar desapercebut). Tot i que haureu de grimpar una mica (hi ha cadenes falcades a la roca que hi ajuden) l´ascens val molt la pena. Això si, a mesura que t´apropes a la cova, el tuf d´excrement de colom (d´aquí ve el nom!) és agobiant però la vista del congost des de l´interior de la bauma és recompensant. Unes prospeccions arqueològiques a la cova impedeixen actualment endinsar-s´hi més enllà de la majestuosa bauma d´entrada. Poc després d´aquest tram, el congost s´eixampla i el camí escarpat a la roca s´acaba. Si continuéssiu, arribarieu a Mas Carlets. Sinó, gireu cua i desfeu el camí. Si sou agosarats (un dels cops, jo vaig ser-ho!), just després de la cova seguint encara uns pocs metres el camí, podreu baixar fins al primer pas originari escarpat a la roca l´any 1924 per la Mancomunitat de Catalunya. Però després de la construcció del pantà de Canelles, el petit camí quedà per sota del nivell de l´aigua del congost. Avui, però, bona part d´aquest camí torna a ser visible i transitable, i tot i que en algun tram la perillositat és manifesta (està molt malmès per desprendiments), passar-hi no és una utopia (però vigileu!!). Això si, arriba un punt a mig recorregut que cal tornar a recuperar el camí actual, acabat d´escarpar aproximadament l´any 1982. El camí restant de tornada és un bon moment per adonar-se que la natura és generosa i que tots tenim l´obligació de preservar-la. El recorregut pel congost (sense anar a Mas Carlets) és de dues hores i mitja entre anar i tornar (aprox).

Tot el que us he explicat podeu fer-ho en un sol dia. Si a les 8 del matí ja esteu d´empeus i dins del cotxe, a les 9 del vespre ja podreu estar cubant sofà. Ep, sempre i quan no us entretingueu mirant les musseranyes.