A recer de turistes

Amagada dins del poble que li dóna nom, la petita església romànica de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà) és un petit tresor del segle XII a recer de turistes. Una autèntica joia inèdita del romànic català. La gran sorpresa, però, és dins l´església i no a fora. En el seu interior s´hi conserven frescos del segle XII-XIII, i és un dels últims conjunts pictòrics importants descoberts a Catalunya. Per veure l´església, demaneu-ne la clau a Can Quel. Per arribar a Sant Tomàs de Fluvià, cal que primer us atenceu fins a Sant Miquel de Fluvià, on també disfrutareu, d´un dels conjunts romànics més destacats de la comarca i del país, però del que ja en parlaré en el pròxim post inèdit sobre el mil·lenari de l´Abat Oliba aquest any 2008. Amb tot, és a Sant Miquel, on pel mateix carrer que mena al gran cenobi, i poc després de començar el carrer (just al costat d´un “colmado” de poble), podreu accedir per la dreta (si baixeu unes escales de ferro que poden passar desapercebudes) a un antic forn de ceràmica romà en molt bon estat de conservació. El forn es troba soterrat sota el carrer i l´accés només és possible a través d´una petita galeria de formigó que el protegeix. L´accés, però, està tancat. La clau de la galeria la podreu recollir a l´Ajuntament. Però fins i tot des de fora i a través de la reixa que en barra el pas, podreu visualitzar sense masses dificultats l´estructura i el pilar central del forn. Val molt la pena. Per arribar a Sant Miquel de Fluvià cal anar direcció a l´Escala i desviar-vos abans en direcció a Sant Mori (el poble de moda de l´èlit gironina). Després de Sant Mori, vindrà Sant Miquel i posteriorment Sant Tomàs. Si sou de fiar, als 2 llocs us deixaran gratuïtament la clau. Per acabar, i si l´estòmac se us enfada, us recomano anar a Camallera, i tastar les patates amb botifarra del perol esparracada que us serviran a Can Gisbert.