Turista, encasti el nas!

Pobre gent. Estan fins els cataplins que turistes xafarders depredadors de souvenirs “highline” encastin la punta del seu nas llardós als vidres de les portes que donen accés a l´estança familiar. Els baixos d´aquesta curiosa finca i el mobiliari del seu interior poden convidar a fer-ho. Però d´aquí a obrir la porta, passejar-se per l´estança privada i demanar als comensals que hi ha assentats a taula (collons els propietaris!) quin és el preu de les làmpades que hi llueixen hi va un bon tros. I es veu que no són pas desgraciadets els que s´hi atreveixen, sinó més aviat metropolitans amb dèria consumista que la hipoteca els apreta poc. Tants com n´entren, però, surten ben pentinats. Faltaria més. En Llorenç no està d´òsties. Això si, la nota que veieu a la foto, escrita en 4 idiomes, ha fet augmentar encara més la gent que encasta el nas al vidre, però ha exterminat d´arrel el turista xafarder que obria la porta i es passejava per dins. Amb turistes així on anirem a parar? Turisme de borratxera no, turisme de xaferderia, tampoc! Per xafarderies, a llegir l´Hola o a mirar la Patrícia des de la tele de l´hotel.

PD: la foto està feta en un bonic i preuat poble on la seva mítica silueta blanca ha estat immortalitzada arreu, i situat a la costa batejada per Ferran Agulló el 1908.