A la feina…però a pic i pala!

pic-i-pala-petitaFa dies que no tinc ganes d´escriure. Suposo que ho heu notat. Estic “en trànsit”. Cap a on? Això ja ho veurem…Per això he parlat poc del Baròmetre Municipal de Vic però us n´escric 4 reflexions curtes i mal comptades. El desig de l´equip de govern de copsar el pols de la ciutat ha estat acomplert. Ha costat, però, més de 50.000€ a les arques municipals. L´Alcalde és qui en surt reforçat (està eufòric!!). Els seus dos masovers, Xavier Solà i Josep Burgaya, n´han surtit ben escaldats. Quin revés! A cop de clenxa i amb ulleres progres el cavaller ha estabornit els dos vassalls amb càtedra. Per cert, un resultat similar va reflectir la modesta enquesta del meu bloc. Veig que Gràcia Ferrer perd pistonada interna, que Josep Anglada continua sent la incògnita i sorpresa electoral, que Laia Jurado conserva l´aire fresc (i virginitat política) que la va catapultar a l´Ajuntament i que Xavier Tornafoch “la té” de pedra picada pels seus electors. Malgrat tot, a dia d´avui, no hi ha en els grups de l´oposició el germen del canvi. Ara per ara, no hi ha alternativa real al govern actual. Caldrà, doncs, construir-la. A la feina doncs! Però a pic i pala que això costarà un ou…i part de l´altra!

PS: de l´enquesta, el politòleg Domènec Pérez ja en farà un bon anàlisi que, per descomptat, penjaré íntegre en aquest bloc demà dimarts.