Qui són els bons?

israel-palestina11Els que moren? Els que maten? En el conflicte israelo-palestí crec que no hi ha bons ni dolents. Perquè per haver-n´hi hi hauria d´haver tan sols una víctima. I en aquest cas n´hi ha dues. El poble palestí i el poble israelià. És un conflicte entre 2 víctimes fruit d´una disputa immobiliària per un tros de terra. Pels palestins, la seva única pàtria. (com ho són per nosaltres, els països catalans). Pels jueus israelians, l´única terra al món que com a poble poden anomenar casa seva. Els dos pobles han estat històricament víctimes d´un mateix opressor, Europa, que va colonitzar, explotar i humiliar el poble àrab però també perseguir i exterminar el poble jueu. Per tant, les 2 víctimes estan en l´únic lloc del món on poden estar. I és obvi que cap d´elles marxarà ni guanyarà unilateralment. Això sí, la violència i els coets d´uns i altres, així com els drames humans que se´n deriven són absolutament injustificables. És per això que un divorci just (que no equitatiu) entre les dues parts sembla inapel·lable, improrrogable. Però com en tot divorci, les 2 víctimes hi sortiran perdent. Però potser és el compromís dolorós que, previ acord urgent sobre la indignant situació de refugiats palestins, els dos pobles han d´assumir: compartir un pis (tros de terra) que ha de tenir 2 propietaris (estats) amb uns drets i deures sobre uns elements comuns (llocs sagrats en disputa) que ambdues parts hauran de respectar. Interessants també els punts de vista sobre el tema expressats pels amics i companys Jordi Casals i Iñaki Escudero, tot i no compartir part del contingut d´aquest últim. Vegeu també el video (a la dreta) de la concentració a Vic per condemnar l´atac a Gazza.