No semblava està pioc el pobre colom. Simplement badava mentre caminava pel mig del carrer, a les 8 en punt del matí d´avui dissabte. De sobte, la roda dreta d´un Peugeot 106 tunejat fins la bandera l´ha esclafat al vell i corromput quitrà del Portalet, davant mateix dels meus nassos. El gamarús que conduia el cotxe ni se n´ha adonat. De fet, no crec que distingís un poll d´un colom qui anava al volant. Si, en canvi, una llanta 17 d´una de 16. El ja de per si mossut ventre d´un colom s´ha esparcit arreu. Darrera el vidre del porticó m´he quedat frepat. Blanc. M´he rentat la cara i he anat a mercat. I camí de la Plaça he honorat el simpàtic colom. Li he posat nom. Cirili. Un bonic nom per un colom, no? Estic convençut que li hagués agradat dir-se Cirili. I és així com de la desgràcia, n´he fet virtud. I l´últim record pel Cirili, lluny de ser trist, ha estat feliç!
(a la foto, les restes d´en Cirili)
Com és que no ens has informat que t’incorporés a ERC? Tot plegat, el blog, el twitter, que escrivies des d’una “independència crítica” era un pla tramat per saltar de nou a la palestra política?
Sort que “només” ha estat un colom. Aquesta mena de neng atropella avui una au despistada i demà un juvilat amb crosses. O sense.
Cirili, màrtir de l’asfalt, víctima dels tunning-boys, que pasaaaaaaaa neeeeeeeeeeeeng! quina fi. RIP
M’has recordat una anècdota de fa un parell d’estius.
Amb uns amics vam anar a Port Aventura. Admirats, miràvem la nova atracció, el “Furius Baco. Va passar el tren del Furius, i ens vam sorprendre en veure que tenia efectes especials….
Poc després ens vam adonar que tals efectes especials no eren més que plomes d’un pobre colom que havia tingut la mala sort de coincidir amb el tren…!
No em vull ni imaginar la pobra persona que anava situada aquell dia a davant del tren, i es va menjar el pobre colom..
Ei,
aquest pobre colom, amic del cirili, les devia passar canutes…ara el “furius baco” és electritzant, brutal. A la pròxima visita caldrà homenatjar el colom…no trobes?