El colom no ha patit

colomNo semblava està pioc el pobre colom. Simplement badava mentre caminava pel mig del carrer, a les 8 en punt del matí d´avui dissabte. De sobte, la roda dreta d´un Peugeot 106 tunejat fins la bandera l´ha esclafat al vell i corromput quitrà del Portalet, davant mateix dels meus nassos. El gamarús que conduia el cotxe ni se n´ha adonat. De fet, no crec que distingís un poll d´un colom qui anava al volant. Si, en canvi, una llanta 17 d´una de 16. El ja de per si mossut ventre d´un colom s´ha esparcit arreu. Darrera el vidre del porticó m´he quedat frepat. Blanc. M´he rentat la cara i he anat a mercat. I camí de la Plaça he honorat el simpàtic colom. Li he posat nom. Cirili. Un bonic nom per un colom, no? Estic convençut que li hagués agradat dir-se Cirili. I és així com de la desgràcia, n´he fet virtud. I l´últim record pel Cirili, lluny de ser trist, ha estat feliç!

(a la foto, les restes d´en Cirili)