Només hi ha una cosa pitjor que el fracàs: no haver intentat res!

piscina 2L´estiu 2009 ja fa malves i vaig acomiadar-lo diumenge amb els peus a l´aigua, en una piscina pública perduda en un recòndit indret d´aquest país on encara et deixen les claus per banyar-t´hi (mireu foto). Poc abans, descalç i a la sorra, en una platja de la Costa Brava, embogia com un adolescent en un final tàntric d´un concert dels Pets. I és que una cançó et pot canviar la sort… Quan el destí et posa a prova, guanya! Avui, el contrast de color sota el melic és l´únic que em recorda que el sol d´estiu ha estat generós a la meva pell. I que he portat banyador. En temps de crisi, millor preservar-se de la intempèrie. Només les mil·lenàries pedres d´Stonehenge poden desafiar-la. El país, però, continua a la intempèrie i dormint al ras…ai làs! I s´acosten tormentes…i aquí algú quedarà moll com un ànec! Després de reanimar amb desfibril.lador un finançament amb aturada cardiorespiràtoria (que encara ens manté a l´uvi!), el més que probable infart “constitucional” ens amenaça de mort sobtada. Aquest cop, ni el millor desfibril.lador reanimarà el mort. Acceptarem enterrar-lo? Jo sí…i crec que som molts els que voldrem fer-ho. O repleguem la tropa o ens “engriparem” plegats. La simptomatologia cívica no enganya. No vull un país sedat a sou d´anestesistes. Siguem tossuts. Més que la realitat. Aquest diumenge ens veiem a Arenys. Perquè només hi ha una cosa pitjor que el fracàs: no haver intentat res!