La plaça que durant 9 anys m´ha abraçat cada matí entrant al despatx, deixarà de fer-ho d´aquí un mes. Però me n´abraçarà una altra. Més petita però a pocs metres de la plaça mare. El proper mes de març trasllado la ubicació del despatx de la Plaça Major a una finca rehabilitada del carrer Argenters, a la Plaça de les Garses, on ara ja s´hi estant fent els últims retocs. Pels curiosos i xafarders, ja avanço que no l´he comprat. Si del despatx de Plaça em separaven pocs metres d´on féu nit l´arxiduc Carles, en la nova ubicació em separaran pocs metres d´on Jaume Balmes escrigué l´estudi sobre el Protestantisme. No ha estat fàcil trobar un nou local on imbricar història i modernitat no fos una utopia. Però els temps que vivim m´hi han ajudat. I tot canvi sempre és per anar a millor. Almenys fins ara no puc pas dir el contrari. Professionalment hi encetaré una nova etapa com a advocat i és en temps difícils quan un més s´ha d´arromangar per continuar lluitant i creixent. Quedar-se parat, et rovella. A voltes, cal reinventar el passat per construir un futur millor. I així ho farem…
Last reply was Dijous, 11 de febrer de 2010
molta sort i feina guapo que tal i com està el pati…!
Enhorabona per ser valent i afrontar el canvi i que tinguis molta sort.
Si més no, d’entrada, ja t’ho has plantejat en postiu omplint l’ampolla amb història, per veure-la més plena que no pas buida.
Ara em faràs buscar quina és la plaça de les Garses, perquè no l’havia sentit mai aquest nom! XD
I això dels canvis… mai se sap si són a millor o a pitjor.. potser és el pas del temps qui ho diu..
Jo m’estic intentant acostumar als canvis.. i no estic pas gaire segura que sigui anant a millor, però noi, la vida és la vida!
Una abraçada, i molta sort!
Ei Òria,
Segurament avui no la trobaràs referenciada en aquests termes però estic segur que la teva curiositat ja ha trobat resposta. Tens raó amb això dels canvis i el pas del temps. Acostumar-s´hi o no, és qüestió de l´empenta que hi posis i allò important no és equivocar-s´hi, sinó saber-se aixecar si t´hi entrebanques. Escolta´t el cor i fes-li cas perquè ell no entén de raons. Gràcies per opinar i participar.
Espero que el canvi sigui per a bé i et desitjo bona solt, cosa que no necessites amb els mèrits que tens i l’esforç que poses en les teves aventures. Endavant i sense por!
“El Protestantismo comparado con el Catolicismo en sus relaciones con la Civilización Europea” és un “totxo” interessantíssim que recomano a tothom interessat o curiós en matèria religiosa, per ateu que sigui. Menéndez-Pelayo en el pròleg el considera el llibre més important del segle. No tant, però un gran llibre.
Al parlar de Balmes i el llibre m’has fet anar a la biblioteca a buscar un llibret deliciós del nostre teòleg vigatà. Estava enllestint la gran obre sobre el Protestantisme quan el van interrompre per fer-li escriure una obreta deliciosa, molt curta, que es va titular “La Religión demostrada al alcance de los niños”. L’exemplar que tinc davant és una edició de 1949 o sigui, d’un segle més tard. És curiós pensar com Balmes, ficat com estava en una obra d’alta teologia va parar per fer aquest llibre d’encara no 100 pàgines destinada als nens. Realment una bona cura d’humiltat, des dels núvols a les escoles. Si no l’has llegit te’l recomano.
Ja paro, que els lectors es pensaran que sóc un catequista, quan sóc un ateu radical.
En fí, Joan, els millors desitjos en el nou cau, i que Balmes t’ampari!
Armand.
Ei Armand, comparteixo això que dius sobre el Protestantisme i´, de fet, els 25 vòlums de les obres completes de Balmes, recopilades pel savi Pare Casanovas, són totes elles un cant a la reflexió que, compartides o no, brillen per la lucidesa i imaginació que tingué quan foren escrites. Desconeixia el llibre del que parles (per descomptat n´apunto la referència) però no la humilitat de Balmes per cosir èlit i poble. No en va és un dels prohoms que més noms de carrers té arreu del Principat. Ens veiem aviat,company! Gràcies per opinar i participar.
Bé, felicitar-te d’entrada tot i que perds perspectiva de centralitat i “glamour” del nostre Mercadal per passar a la popular plaça de les Garses, més recollida, però no pas menys cèlebre i antiga.
De tota manera, no tan sols et trasllades a la plaça on Balmes hi escrigué alguna de les seves planes més cèlebres (la seva segona casa familiar) i on rebia cartes de Madrid a nom de Jaime Balmes; Plaza de la Urracas nº6; Vich provincia de Barcelona…(¡) . …si més no, fa gràcia.
També és la primera plaça de la ciutat que es rebatejà amb un nom laic, el nom d’un il.lustre vigatà,el canonge Collell (+ 1932). Fins aquest any de la mort del canonge sols tenien nom propi als carrers de Vic; el bisbe Morgades, Jacint Verdaguer i Isabel II (al carreró avui inexistent on arrenca el Verdaguer davant les “Loteries” els arbrets “mindundis” davant del Casal Comella…..la resta de noms de carrers; sants, oficis i destinacions geogràfiques, ja se sap.
Doncs que t’hi trobis bé, hi treballis bé i emplenis les hores en allò que més t’agrada. Procurar justícia i restituir l’honor dls afectats… o clients. L’enhorabona ¡¡¡
Ei Miquel, agrair-te un cop més la teva sempre sàvia opinió, doncs és un orgull compartir l´estima per la història de la ciutat. Gràcies per la felicitació que, venint de tu, saps que m´afalaga. Gràcies per opinar i participar.
A la ciutat dels sants cada pedra un bocí d´història i cada casa un museu de memòria.Tota una miscel·lània!
pel fet de no voler viure de la política,ja em sembla una bona noticia.Endavant!
Carai per molts anys!!
Molta sort, … i molta feina!
Ei Joan,
Merci company. Sort i feina, bon tàndem! Gràcies per opinar i participar.