L´enamoradissa veu de la Carla Galiot i l´acord senzill de Gerard Comellas, d´Acústikka, han sorprès gratament el públic en l´acte d´Esquerra de commemoració del dia de les dones a la Plaça Major de Vic. Si ets dona i vols per sostre el cap del vent, un balancí a prop del mar, un llit de núvols blancs i una vida amb gust d´atzar, t´agradarà la cançó.
Last reply was Dimecres, 10 de març de 2010
Carla i Gerard felicitats per cantar bé i més ser parella també!
Jack que ben trobades les teves paraules.Joan,les teves també.Felicitats,poetes!
Mentres miro la neu per la finestra una llagrima se m’ escorre per la galta i em recorda les dones que he estimat. L’ amor, fonedis com la neu, ens despulla, ens glaça i ens deixa desitjosos tot esperant la primavera.
Quina cançó més maca Joan i les frases que has escrit tu encara m’agraden més.Quina veu més maca té la noia!
Una bona manera de felicitar aquest dia; i tot i que la veu és dolça la lletra de la cançó produeix, des del meu punt de vista, un aire massa rosa i ensucrat… Em quedo amb la vida amb gust d’atzar, em rocorda als camins secundàris i aquests sempre són millors que els principals.
Bon dilluns amb gust d’atzar 🙂
Ei Adriana,
Tens raó amb el què dius de la lletra..però avui bé es pagava la pena, amb la neu caient sense presses, regalar-se un capritx. Però sobretot coincideixo amb tu amb això dels camins “secundaris”, és a dir, desviar-se del ramat per no passar pel camí principal, sempre massa concorregut i ofegat de rutina. Aquesta opció, però, comporta majors riscos però a voltes deixa millor estela. Gràcies per opinar i participar.