A la UVIC, consens i sentit comú

Si políticament algú pretengués, encara que fos remotament, desvirtuar el projecte universitari de la UVIC que els últims anys s’ha consolidat quantitativa però sobretot qualitativament, per embrancar-se en un projecte paulatí de privatització total deixant la vocació de servei públic de la UVIC a la deriva, faria un flac favor a la ciutat i mermaria les potencialitats del projecte territorial i social, a més de l’acadèmic, que també emana de la UVIC. Els últims dies, tot i que no hagi estat aquesta la intenció política (???) del màxim representant de la ciutat i President de la FUB, la línia comunicativa emprada per l’elecció del rector/a, així com el tracte dispensat vers la comunitat universitària per aquest afer, juntament amb l’acumulació de càrrecs vers alguna persona que, si bé permeten els estatuts de la FUB, semblen generar disfuncions, no han ajudat gens a visualitzar una posició clara i un projecte engrescador basat en el model actual que aglutini al seu voltant la majoria de la comunitat universitària. Més aviat s’ha visualitzat precipitació i poc tacte. En qualsevol cas, la millor carta de presentació per qui sigui el nou rector/a de la UVIC no és de ben segur  un claustre posicionat en contra (tot i no ser vinculant) o una comunitat universitària majoritàriament recelosa. Només per això ja valdria la pena reconduir la situació i buscar una entesa que fagi possible el diàleg i el compromís ferm en la defensa i desenvolupament del model actual. Si bé no és qüestió de noms, sinó de models, també és cert que el nom fa el model. I per tant, més enllà que el patronat de la FUB amb l’Alcalde al capdavant, sigui qui estatutàriament  elegeixi el nou rector/a, seria un error estratègic fer-ho sense el consens suficient en el sí de la comunitat universitària, sobretot d’ aquella acreditada per la seva vàlua en la consolidació del model universitari que avui és vigent i que tants bons fruits ha donat a la ciutat, a la comarca i al país.