“Per unanimitat és elegit don Marià Serra Badell el qual és vitorejat. El senyor Surinyach fa entrega al senyor Serra del bastó d’Alcalde i aquest ocupa la presidència, i amb forta emoció dóna les gràcies i afegeix que si accepta el càrrec és pel gran amor que sent vers la ciutat, i també pel que sent vers la república naixent. Acaba donant un visca la República que és contestat unànimement.”
Vet aquí com explicava el Diari de Vich del 17 d’abril de 1931 el nomenament de Marià Serra i Badell com a alcalde de la ciutat, tot just el dia abans. Després d’aquesta data en vindrien altres de no tan eufòriques, plenes de neguits, retrets i, el que és pitjor, morts i assassinats.Moments terribles que no van acabar amb la guerra, sinó que es perllongaren durant molts anys de dictadura. Moments que, encara que de vegades pugui semblar sorprenent, van deixar tanta petja que la seva revisió serena, la voluntat de recuperar un fragment de la memòria col·lectiva de tots plegats, sovint ha resultat inviable. Suposats arguments com ara el de les ferides encara obertes 75 anys després, ho havien evitat. Avui podem dir que ja no és així.
El ple de l’ajuntament de Vic de dilluns 2 de febrer va acordar dur a terme un “reconeixement a la memòria de l’alcalde Marià Serra Badell i el seu context històric”, que constarà d’una declaració institucional a la Sala de la Columna, una conferència de l’historiador Jordi Figuerola sobre Serra Badell, la Segona República i la Guerra Civil, i l’edició d’un llibre que inclourà, també, un estudi de tots els alcaldes de l’època a la ciutat. La proposta va arribar al ple de la mà d’un acord entre ERC i CiU, però també gràcies a una moció presentada l’any 2013 per ICV, i va comptar amb l’aprovació de totes les forces polítiques vigatanes de tradició democràtica. Feia molt de temps que ERC reivindicava aquest pas. Des de l’any 1995 ençà, i gràcies fonamentalment a la determinació de l’amic Josep M. Font i Purtí, que en fou el primer impulsor, els diversos grups municipals d’ERC no havien deixat mai d’insistir-hi. Com també ho feu el patriota Jaume Portell al front d’aquell PSC que vam compartir. O també la CUP més recentement. A tots ells, i a la resta de persones individuals que ho han fet possible, el nostre més sincer agraïment.
El manifest fundacional de la secció local d’ERC de Vic, de desembre de 1931, deia entre altres coses: “La E. R. de C. no és un partit més a l’istil dels que ens havien acostumat a soportar. Els homes que l’organitzen, ni estaven estructurats ni eren professionals de la política. Són gent de vida ignorada i modesta, que si avui aixequen públicament la veu és perquè creuen cumplir un deure. No són ni acceptarien ésser conductors del poble, perquè saben perfectament que el nostre pot conduir-se sol i molt millor que seguint la pedanteria encarcarada que pretenia governar-lo”.
Avui, en ple any 2015 i a les portes d’esdevenir un nou estat d’Europa i el món, l’actual secció local d’ERC de Vic fa seves les paraules dels fundadors, i es compromet a seguir treballant per aquells ideals. El llibre “Història d’Esquerra a Vic” del company Oriol Casellas ho deixa escrit i ben palès. Ara nosaltres no patim els temps convulsos que va haver de viure Marià Serra i Badell, però estem convençuts que sí que ens esperen esdeveniments apassionants a la ciutat que tots portem al cor. I els volem viure de manera cohesionada on s’escolti i es respecti la veu de tots els vigatans i vigatanes, veritables protagonistes d’una història que s’escriu dia a dia des de la base. De baix a dalt. Com diu el clàssic, venim de lluny i anem més lluny encara…
(Article publicat a el Vigatà el passat 6 de febrer)