A la primavera, torna el bloc !

Serà un dimarts sense cap significació especial. Un dia més. Un dia qualsevol. Un dia que per la Maria, en Jordi, la Marta, la Yaris, en Paco, la Lourdes, l’Eva, en Ferriol, la Laura, l’Ahmed, en Didac, en Jian, la Rosario, en Marc, l’Emma  i potser també per la Cristina i/o per un llarg etcètera de vigatanes i vigatans també serà un dia qualsevol… però a la millor ciutat del món!  I aquesta és la diferència !  Ens hi retrobarem amb una nova capçalera i un enfoc radicalment diferent al que us va atrapar. Per tant, un risc. Però també un repte!

1r Taller de Màgia a Vic

Cada dimarts a partir del 28 de setembre de 2010 i durant 10 úniques sessions d’1 hora i mitja cadascuna impartiré personalment al Centre Cívic de Can Pau Raba de Vic el primer taller de màgia que es farà a la ciutat. Tot i que durant anys ho he estat fent a Girona, aquest és el primer (i únic cop) que impartiré el curs a Vic. Inèdit, doncs. Serà en el marc de la nova temporada de tallers que l’Ajuntament de Vic organitza pels centres cívics de la ciutat. Serà un taller de màgia de close-up (màgia d’aprop) i de micromàgia, probablement la disciplina més fascinant d’aquesta misteriosa art escènica. La màgia de close-up és la que es fa a molts pocs metres de l’espectador i utilitzant materials a l’abast de tothom. Llumins, cordes, monedes, cartes, mocadors i fins i tot la mítica caixeta zebra seran els companys de viatge d’aquest curiós i pràctic taller. T’hi atreveixes? apunta-t’hi (a partir del 13 de setembre) i deixa’t atrapar per l’encant d’aquesta disciplina mil·lenària que fóu el primer intent de l’home per comprendre i dominar el món del seu entorn.

Els primers premis de l’Osonosfera

Aquest dissabte 12 de juny a les 11 del matí a la Sala Coll i Bardolet de l’edifici del Sucre l’Osonosfera entregarà els seus primers premis blocs educatius d’Osona en les categories d’Infantil-Primària i Secundària-altres nivells. L’Osonosfera, doncs, posa en valor l’estimulació social del bloc com a eina de comunicació interactiva a través d’aquets premis i a la vegada projecta en força la comunitat blocaire de la comarca, ara des de l’àmbit de l’educació. Cal felicitar, doncs, el col·lectiu de l’Osonosfera per impulsar i organitzar els seus primers premis. Adriana,Jordis,Joan A,Joseps,Carles,Guillem i molts d’altres, ànims i endavant. Ens veiem dissabte!

A la Mostra, fent-la petar!

Em van fer una pregunta i jo els en vaig fer vint! Vaig aprendre més jo d’elles, que elles de mi. I tot i els 30 anys de diferència vam acabar “rajant” de les profes de l’escola que havíem compartit, de “lo bé” que es viu a Vic i que els hi agradava molt el circ!. Ai làs, la vida en un cabàs! Junts ens vam fer un auto-exàmen. I em van suspendre per no conèixer “Las Divinas” però em van aprovar per tota la resta. Fou durant la 7a Mostra d’Entitats de Vic, on Assomvic va tornar a ser-hi present, i on el caràcter humil i poc pompós de la pròpia fira consolida any rera any el seu èxit. Les entitats se l’han feta seva i això es nota en l’ambient. Us deixo amb un fragment del video que la Wissal, la Boutaina, la Hanal i la Nouhayla em van regalar. A totes, una abraçada embolicada  i  ens veiem trepitjant carrer!

El petit pardal

Ha estat a punt d’enemistar-se amb la trepitjada seca de la meva sabata. Una piulada eixerida de l’ínfim amic ha evitat el desastre. Rondava estabornit per les immediacions del carrer Torres i Bages de Vic. Potser venia de veure el teatre. I una sabata o una roda de cotxe haurien estat els seus possibles botxins. I de res li hauria servit haver sobreviscut a la trompada per caure del niu (dalt la teulada del teatre). No ha pas fet escarafalls a l’agafar-lo. Tot al contrari. Crec que ho ha agraït. La ciutat és acollidora de mena i fins i tot ell sembla saber-ho. Hem enfilat junts el camí cap a l’Horta Vermella. Eren les 2 del migdia i la planúria del Parc de Sant Jaume, amb l’olor de gespa acabada de segar, ha estat l’escenari del festí de l’alliberament. L’escalfor de la mà durant els 5 minuts mal comptats que ha durat el trajecte, l’ha tornat en sí! Uns quants saltironets i s’ha fet l’amo del parc.

Avui, Canaletes, demà, López

Si guanyem, una aposta feta ahir em farà estar a Canaletes. Crec que seria la meva sisena incursió a la Font des que tinc ús de raó. No és pas un vagatge prou nodrit per l’ambient juvenívol i culé que allà es respira. Però cal complir les apostes quan l’atzar et fa presoner. Però bona presó aquesta, oi?

I demà, López. Pronuncia, a les 20:15h a l’Auditori de la Caixa de Manlleu de la Rambla Hospital de Vic, la conferència “Servim la Ciutat”, el primer acte públic de la precampanya 2011. Qui nasqué i visqué entre relíquies museístiques dins del Museu Episcopal, i aprengué a jugar a la cuita l’amagada entre quadres i capitells, esboçarà  el seu ferm compromís amb la ciutat que porta el cor. Serà un acte humil i sincer però de calat. Per si les mosques, jo de tu hi seria…

Ara sí!

Tot i el retard (i encara sense quadres ni cadiram) des d’ahir ja estic instal·lat al nou despatx del carrer Argenters de Vic. Les obres, mai prou ben agraides, han “amorosit” una finca ja de per si agraïda.  La icona que visualitzeu darrera la finestra (foto en obres) té reservada, gairebé en exclusiva, una servitud de llums i vistes. No en va, les cortines no són del tot opaques.

.

La pedra al camí

Fa uns dies la curiosa pregunta d’un nen d’Olot sobre les pedres va fer-me postejar sobre el tema. Ahir, sota l’auspici d’uns amics de la ciutat comtal, va reaparèixer l’enigma. Aquest cop centrat en les pedres del camí. Les que van decidir no ser mur. Vam arribar a una conclusió ja sabuda i tal i com fa temps va ensenyar-me una persona especial, mai hauriem de moure una pedra del lloc on la trobem. I si ho feu, que sigui només per regalar-la. Les pedres del camí, malgrat no semblar-ho, resten endreçades. Cadascuna al seu lloc i amb la seva funció. I és que les pedres, eternes elles, podrien tenir el do de la casualitat passada i futura. Aquella casualitat interna que fins a cert punt Sigmund Freud negava i que Carl Jung, el seu deixeble i bon amic, defensava. En certa manera, la humanitat també és fruit d’una casualitat que reposa sobe pedres. Casualitats que, temps era temps, ja existien a la cort del nostre Rei Pere III El Gran, fill de Jaume I i Violant d´Hongria. Ara, del curós estudi de les seves restes, se’n podrien esbrinar algunes més. No en va, passat és futur. (foto: pedra mil·lenària regalada i molt especial).